viernes, 12 de junio de 2020

DES DEL REMOT

Imagen FB de Pere Bessó







DES DEL REMOT




Des del remot, sempre, el tall de la foscor, la seua brillantor
de dolor prim, el mateix epitafi de dansa sinistra.
Entre l’udol del cresol, els gemecs d’impúdica sang,
i els carrers momificats, indiferents a la felicitat.
Als mocadors de la fam es dilueixen les promeses i la brisa
de l’hivern, i la por callada amb les seues parets gruixudes.
Una altra vegada ens buida l’abisme i el buit nu de la gelor.
Una altra vegada es dissolen les finestres davant del robatori de la llibertat,
davant del moribund que s’arrossega en la foscor.
Una altra vegada l’huracà absolut de la misèria i el paisatge trencat
d’un món duplicat: ara se’ns reparteix la fam
en bossetes de fem, mentre un mur d’escalfreds
trenca les dents, i potser un arc del cel d’esperança.
El somni sembla ser un dilatat malson, o un objecte en desús.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





DESDE LO REMOTO




Desde lo remoto, siempre, el filo de la oscuridad, su brillo
de delgado dolor, su mismo epitafio de danza siniestra.
Entre el aullido del candil, los gemidos de impúdica sangre,
y las calles momificadas, indiferentes a la felicidad.
En los pañuelos del hambre se diluyen las promesas y la brisa
del invierno, y el miedo callado con sus gruesas paredes.
Otra vez nos vacía el abismo y el vacío desnudo de la heladez.
Otra vez se disuelven las ventanas frente al robo de la libertad,
frente al moribundo que se arrastra en la oscuridad.
Otra vez el huracán absoluto de la miseria y el paisaje quebrado
de un mundo duplicado: ahora se nos reparte el hambre
en bolsitas de basura, mientras un muro de escalofríos
quiebra los dientes, y acaso un arco iris de esperanza.
El sueño parece ser una dilatada pesadilla, o un objeto en desuso.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.

©André Cruchaga