UNS ALTRES SILENCIS

Imagen FB de Pere Bessó

UNS ALTRES SILENCIS

Sempre a la butxaca de les paraules, el cel de cendra i el termòmetre dels maniquís. (L’ànima, qui parla de l’ànima, al límit d’ocells fúnebres? El fong del sutge cobreix els somnis tal com ho fan els diaris tenyits d’històries dolentes.)

Cada centímetre de silenci mossega les fulles lentes de la nit i els seus equívocs: mai no he pogut oblidar els forats que es fan en les ninetes, ni el foc etern de la teua boca.

De vegades només cal despertar i anar esqueixat de cresols.

A sobre l’almoina, el món repartit de l’entropessada. (Gira el temps com ho fan les il·lusions a mans salves.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

OTROS SILENCIOS

Siempre en el bolsillo de las palabras, el cielo de ceniza y el termómetro de los maniquís. (El alma, ¿quién habla del alma, al límite de pájaros fúnebres? El hongo del hollín cubre los sueños igual que lo hacen los periódicos teñidos de malas historias.)

Cada centímetro de silencio muerde las hojas lentas de la noche y sus equívocos: nunca he podido olvidar los agujeros que se hacen en las pupilas, ni el eterno fuego de tu boca.

A veces sólo hay que despertar y andar desgajado de candiles.

Sobre la limosna, el mundo repartido del traspiés. (Gira el tiempo como lo hacen las ilusiones a mansalva.)

De “Poemas del descreimiento”, 2018.

PÅ DEN ANDRA SIDAN AV DÖRREN

Imagen de la red

PÅ DEN ANDRA SIDAN AV DÖRREN

Du, plötsligt, på den andra sidan av dörren, trött på världens mörka kläder, sorg av skuggor som mina armar utan fåglar,  yrande och våt, sådant andetag av gatorna

Där  stavar du de timmar som går förlorade för oss.

Från denna sida finns det fortfarande minnet skenar, hängande skyltar från rostiga spikar, de senaste nyheterna som stryker oss.

Det finns inga mysterier längre, inga tåg heller, utan bullret från mörka taxi som strömmar som obevekliga statyer runt mina ögon.

—( Jag vet att jag måste stanna kvar, blind av förväntan som en museiklocka som berättar om sina tidigare historier.)

Från " Dikter del descreimiento”, 2018.

André Cruchaga

Traducción: Cándida Pedersen

AL OTRO LADO DE LA PUERTA

Vos, de súbito, al otro lado de la puerta, cansada de las oscuras vestiduras del mundo, doliente de sombras como mis brazos sin pájaros, delirante y húmeda, tal el aliento de las calles.

Ahí, deletreas las horas que se nos pierden.

De este lado, todavía están los rieles del recuerdo, los letreros colgando de clavos oxidados, las noticias postreras que nos apuñalan.

No hay misterio ya, ni trenes, sino el ruido de taxis oscuros que deambulan como estatuas inmóviles alrededor de mis pupilas.

—(Sé que debo quedarme aquí, ciego de espera como un reloj de museo que cuenta sus historias pasadas.)

De “Poemas del descreimiento”, 2018.

André Cruchaga