BUIT
Als retrats de cada dia, la velocitat
dissolta de la clau mestra
del temps: per ventura hi ha
necessitat de riure’ns per a canviar-li
el rumb al mar? És hui, demà, el
pantà múltiple de les pupil•les?
Ens mossega la vella mnemotècnia del
maniquí enmig de la constant
del núvol. On és la sapiència jugant
a la llum?
Supose que és només tornada el
paisatge llevadís de l’èxtasi del vent.
(En el floc dels automatismes, sempre perviuen
esquerdes i buits);
Per descomptat, ho sé ara que flueix
la penombra,
i recorde els mandats de la garrotxa.
Demà continuarà l’obediència immòbil,
com la boca del fangar.
El baf flueix com als cantons
l’onzena hora…
San Francisco, California, 2013
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en
català per PERE BESSÓ
.
VACÍO
En los retratos de cada día, la
velocidad disuelta de la llave maestra
del tiempo: ¿acaso hay necesidad de
reírnos para cambiarle
el rumbo al mar? ¿Es hoy, mañana, el
pantano múltiple de las pupilas?
Nos muerde la vieja mnemotecnia del
maniquí en medio de la constante
de la nube. ¿Dónde está la sapiencia
jugando a la luz?
Supongo que es sólo estribillo el
paisaje levadizo del éxtasis del viento.
(En el mechón de los automatismos, siempre perviven
grietas y vacíos);
Desde luego, lo sé ahora cuando fluye
la penumbra,
y me acuerdo de los mandatos de la
breña.
Mañana seguirá la obediencia inmóvil,
como la boca de la ciénaga.
El vaho fluye como la undécima hora
en las esquinas…
San Francisco, California, 2013
.
Del libro: ‘Primavera de arcilla’
©André Cruchaga
