martes, 15 de mayo de 2018

CORC DEL BESTIARI

Imagen cogida del FB de Pere Bessó





CORC DEL BESTIARI




A canvi del fòssil dels records, el corc del bestiari. Els esquelets seminals de l’espasme i el cràter de les beatituds.

Al capdavall, hostes o exiliats de les maresmes, fastiguejats de viure en el contratemps de les caricatures.

Què després de desfet el misteri de l’exhaustiu, penjada la pell de la celeritat del somnabulisme?

La història està feta de ganivets inevitables; davant de cada borrasca, es canvien els domicilis i la moribundia dels ocells del cel.

—A l’horitzó no caben les mossegades de ferro, ni els udols.

En el sisme dels mocadors, la boirina del Paradís.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




CARCOMA DEL BESTIARIO




A cambio del fósil de los recuerdos, la carcoma del bestiario. Los esqueletos seminales del espasmo y el cráter de las beatitudes.

Al final, huéspedes o exiliados de las marismas, asqueados de vivir en el contratiempo de las caricaturas.
¿Qué después de deshecho el misterio de lo exhaustivo, colgada la piel de la celeridad del sonambulismo?

La historia está hecha de cuchillos inevitables; ante cada borrasca, se cambian los domicilios y la moribundia de los pájaros del cielo.

—En el horizonte no caben las mordidas de hierro, ni los aullidos.

En el sismo de los pañuelos, la neblina del Paraíso.

De “Poemas del descreimiento”, 2018.
© André Cruchaga