MENTRE LA CIUTAT I ELS SEUS CARRERS

Imagen FB de Pere Bessó

MENTRE LA CIUTAT I ELS SEUS CARRERS

Mentre la ciutat i els seus carrers dormen el mos de la nit i les seues fúnebres campanes negres: ara l’ull és fatal en les voltes on es perden els semblants i el regne s’alça com tèrbol paper mogut pel vent al costat de la porta del temps el folklore urbà dels fetitxes penjant de les portes contra qualsevol finestra les arrugues de la boira i la tomba del paradís en què creguérem.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

MIENTRAS LA CIUDAD Y SUS CALLES

Mientras la ciudad y sus calles duermen el mordisco de la noche y sus fúnebres campanas negras: ahora el ojo es fatal en las bóvedas donde se pierden los semblantes y el reino se alza como turbio papel movido por el viento junto a la puerta del tiempo el folklore urbano de los fetiches colgando de las puertas contra cualquier ventana las arrugas de la bruma y la tumba del paraíso en el que creímos.

.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019

©André Cruchaga