sábado, 5 de mayo de 2018

VAGA OMBRA

Imagen: Pinterest





VAGA OMBRA




Fins a la nit groga de l’alé les ànsies de les ombres enmig de les vísceres: flueix cadascuna cap el seu propi laberint.

No ens toca desxifrar l’argent viu de l’oblit o la filosofia, ni el destí agònic en el fangar.

(És clar, cadascú desteixeix la peça del pèndol que acaba en monotonia. El lletreig de la caverna és fet de sorolls espectrals, de centímetres d’homicidis.)

—Deixem que es faça la música de l’ombra.

En el saqueig dels somnis, una harmònica miserable s’obri a la nostra sordidesa.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




VAGA SOMBRA




Hasta la noche amarilla del aliento las ansias de las sombras en medio de las vísceras: fluye cada una hacia su propio laberinto.

No nos toca descifrar el azogue del olvido o la filosofía, ni el destino agónico en la ciénaga.

(Claro, cada quien desteje la pieza del péndulo que acaba en monotonía. El deletreo de la caverna está hecho de ruidos espectrales, de centímetros de homicidios.)

—Dejemos que se haga la música de la sombra.

En el saqueo de los sueños, una armónica miserable se abre a nuestra sordidez.

De “Poemas del descreimiento”, 2018.
© André Cruchaga