jueves, 7 de junio de 2018

FINESTRES

Imagen FB de Pere Bessó






FINESTRES




Els seus ulls, potser, finestres del rostre, o ombres buides que s’enfilen a l’ànima per tald’amputar-ne els parpelleigs.

En la superfície de la memòria, la història feta de tantes llunyanies, de bell nou acomoda els sobresalts de l’alé i les seues ramificacions de gola en deliri.

(Encara que tot el caminar estiga perdut, no cessa l’agulló de sal en el tòrax, ni la febrilitat negra de l’estranyesa. M’obstine al paladar maldestre de les agulles de cap, o al gos que es menja la nit en excés.)

—De sempre he tingut molta gana de la immundícia.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




VENTANAS




Sus ojos, acaso, ventanas del rostro, o sombras vacías que trepan al alma para amputar los parpadeos.

En la superficie de la memoria, la historia hecha de tantas lejanías, reacomoda los sobresaltos del aliento y sus ramificaciones de garganta en delirio.

(Aunque todo el andar esté perdido, no cesa el aguijón de sal en el tórax, ni la febrilidad negra de la extrañeza. Me obstino al torpe paladar de los alfileres, o al perro que se come la noche en demasía.)

—Desde siempre he tenido mucha hambre de la inmundicia.

De “Poemas del descreimiento”, 2018.
© André Cruchaga