viernes, 8 de junio de 2018

A L’ALTRE COSTAT DE LA PORTA

Imagen FB de Pere Bessó






A L’ALTRE COSTAT DE LA PORTA




Vós, de sobte, a l’altre costat de la porta, cansada de les fosques vestidures del món, dolenta d’ombres com els meus braços sense ocells, delirant i humida, tal l’alé dels carrers.

Ací lletreges les hores que s’hi ens perden.

D’aquest costat, encara són els rails del record, els rètols penjant de claus rovellats, les darreres noves que ens apunyalen.

Ja no hi ha misteri, ni trens, sinó el soroll de taxis foscos que deambulen com estàtues immòbils al voltant de les meues ninetes.

(Sé que he de romandre ací, cec d’espera com un rellotge de museu que conta les seues històries passades.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ



AL OTRO LADO DE LA PUERTA




Vos, de súbito, al otro lado de la puerta, cansada de las oscuras vestiduras del mundo, doliente de sombras como mis brazos sin pájaros, delirante y húmeda, tal el aliento de las calles.

Ahí, deletreas las horas que se nos pierden.

De este lado, todavía están los rieles del recuerdo, los letreros colgando de clavos oxidados, las noticias postreras que nos apuñalan.

No hay misterio ya, ni trenes, sino el ruido de taxis oscuros que deambulan como estatuas inmóviles alrededor de mis pupilas.

(Sé que debo quedarme aquí, ciego de espera como un reloj de museo que cuenta sus historias pasadas.)

De “Poemas del descreimiento”, 2018.
© André Cruchaga