EMPREMTES

Imagen FB de Pere Bessó

EMPREMTES

Després de fer-me mal l’ala del sens fi, només em resta la llum memoriosa dels teus engonals. Quant a la resta, sempre retorne a l’orgia de les paraules, a aquesta franja subtil del comptagotes. Elles, en realitat, reviuen l’encís de les finestres i urgeixen imaginaris al xup de les equidistàncies. (Demà, si veus, estan escrits ja, els pergamins anònims de la fullaraca i la seua cendra beata d’ultratges. I la seua metàl·lica silueta de nàusees amb el seu malson avorrible.)

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

HUELLAS

Después de dolerme el ala del sinfín, solo me queda la luz memoriosa de tus ingles. Por lo demás, siempre regreso a la orgía de las palabras, a esa franja sutil del cuentagotas. Ellas, en realidad, reviven el hechizo de las ventanas y urgen imaginarios en el aljibe de las equidistancias. (Mañana, si ves, están escritos ya, los pergaminos anónimos de la hojarasca y su beata ceniza de ultrajes. Y su metálica silueta de náusea con su aborrecida pesadilla.)

.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.

©André Cruchaga

CAVA LA MEUA TOMBA SENSE DEMORA

Imagen FB de Pere Bessó

CAVA LA MEUA TOMBA SENSE DEMORA

Dig the grave both wide and Deep
Samuel Ferguson

I què de l’ànima mentre dorm, l’ombra de roure en la fossa, la llum que s’escapa de la gola, aquella boira florida del tuf de mort entre la gent, el fred del cadàver apegat a la fusta. Cava ja la fossa i que ací s’enterre també l’aroma del sexe, la set del cos i la seua cartografia. Al capdavall, ningú no escrutarà els meus trencaments, ni subjugarà les meues ales. Aquest viatge al profund és molt més que no la vida d’ara.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

CAVA MI TUMBA SIN DEMORA

Dig the grave both wide and Deep
Samuel Ferguson

Y qué del alma mientras duerme, la sombra de roble en la fosa, la luz que se escapa de la garganta, aquella niebla florida del ijillo entre la gente, el frío del cadáver pegado a la madera. Cava ya la fosa y que ahí se entierre también el aroma del sexo, la sed del cuerpo y su cartografía. Al cabo, nadie escrutará mis quebrantos, ni subyugará mis alas. Este viaje a lo profundo es mucho más que la vida de ahora.

.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.

©André Cruchaga