jueves, 3 de mayo de 2018

NIT RERE NIT

Imagen cogida del FB de Pere Bessó





NIT RERE NIT





Nit rere nit fuig dels meus enfonsaments: em perc en la fulla caduca de la saliva, al costat del ressò que van deixant les espines diàries del tragí.

Es pergué tot el mapa on aprenguí la tendresa: la nit és el cos precís de la tempesta, mentre la set s’afirma en el graner mort de les paraules.

—Em done compte en l’espill de tota la vida que se n’ha anat.

Somie entre els meus ossos i premesc aquesta mínima humanitat que em resta: ombra pregona en el ganivet de la meua foscor.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




NOCHE A NOCHE




Noche a noche huyo de mis desmoronamientos: me pierdo en la hoja caduca de la saliva, junto al eco que van dejando las espinas diarias del trajín.


Se perdió todo el mapa donde aprendí la ternura: la noche es el cuerpo preciso de la tormenta, mientras la sed se afirma en el granero muerto de las palabras.


—Me doy cuenta en el espejo, de cuanta vida se ha ido.


Sueño entre mis huesos y aprieto esta mínima humanidad que me queda: honda sombra en el cuchillo de mi oscuridad.


De “Poemas del descreimiento”, 2018.
© André Cruchaga