HABITACIÓ
Mire els símbols quotidians de
l’esclat, l’altre ull dels records
el pou de l’habitació purificat a ls
ulls, mentre la ciutat
continua saturada de transeünts i
guaites.
Els carrers m’absorbeixen amb la
frivolitat dels seus morts, amb el terror
desconfiat de les butxaques,
al punt de pensar en la immensitat de
les aigües (viure és sempre
una possibilitat quan s’està enmig de noms
prohibits:
al llindar els llargs camins dels espills amerats.)
Els deliris de la memòria no deixen
de tindre cudols encesos
i terribles aglomeracions, ací, en la
llengua.
Ja cavat l’antifaç, puc escriure-li
telegrames a la lucidesa.
San Francisco, CA, 2013
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en
català per PERE BESSÓ
.
HABITACIÓN
Miro los símbolos cotidianos del
resplandor, el otro ojo de los recuerdos
el pozo de la habitación purificado
en los ojos, mientras la ciudad
permanece saturada de transeúntes y
vigías.
Las calles me absorben con la
frivolidad de sus muertos, con el terror
desconfiado de los bolsillos,
al punto de pensar en la inmensidad
de las aguas (vivir siempre es
una posibilidad cuando se está en medio de nombres
prohibidos:
en el umbral los largos caminos de los espejos
empañados.)
Los delirios de la memoria no dejan
de tener guijarros encendidos
y terribles aglomeraciones, ahí, en
la lengua.
Ya cavado el antifaz, puedo
escribirle telegramas a la lucidez.
San Francisco, CA, 2013
.
Del libro: ‘Primavera de arcilla’
©André Cruchaga
