PARADÍS MINAT

Imagen FB de Pere Bessó

PARADÍS MINAT

Soscavem el paradís i el temps amb l’udol de sang
dels vertígens: tota la realitat anà fent-se feraç descrepitud.
En els somnis, Circe, i aquella nuesa d’obscurs beuratges.
L’èxtasi de l’infern en la poma, la vida i els seu descens
al subsòl, a la pèrdua en la somnolència dels encaixos, la llengua abissal
en les estranyes llunyanies del no-ser.
En aquell temps de núvols i pluges, tots els déus dissolts,
inclosa aquesta brasa d’incandescències, en acabant el patíbul agre
de la vexació, la mosca a la vorera de les dents, el parrac de l’arc del cel.
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

PARAÍSO MINADO

Socavamos el paraíso y el tiempo con el aullido de sangre
de los vértigos: toda la realidad se fue haciendo feraz decrepitud.
En los sueños, Circe, y aquella desnudez de oscuros brebajes
El éxtasis del infierno en la manzana, la vida y su descenso
al subsuelo, el extravío en la somnolencia de los encajes, la lengua
abisal en las entrañas lejanías del no ser.
En aquel tiempo de nubes y lluvias, todos los dioses disueltos,
incluida esa brasa de incandescencias, luego el patíbulo agrio
del vejamen, la mosca al borde los dientes, el harapo del arcoíris.
.
Del libro: Precariedades, 2019

©André Cruchaga