viernes, 6 de septiembre de 2013

LA FI DELS TEMPS

Imagen cogida de la red



LA FI DELS TEMPS




Alguna cosa parla amb mi des de la roca que discorre dins de l’aigua:
el llenguatge és el mateix que aprenguí en l’huracà de les paràboles;
—els colors descoberts en el darrer designi, i dissolts
en la bullida del foc que creix en l’últim calze del mirall.
(La llumyania del firmament m’envaeix sempre amb les seues preguntes:
aprenguí del despull tota la filosofia de la vida; el tragí s’esvaeix
en una sola paraula: m’aboque a l’ull de la felicitat última)…
Serveixen de res els conclaves quan s’anteposa l’orgasme de la ràfega?
Augmenta el núvol d’excrements als transatlàntics…

“La fi dels temps” [‘Final de los tiempos’] d’André Cruchaga traduït al català per Pere Bessó





FINAL DE LOS TIEMPOS



Algo habla conmigo desde la roca que discurre dentro del agua:
el lenguaje es el mismo que aprendí en el huracán de las parábolas;
—los colores descubiertos en el postrero designio, y disueltos
en el bullir del fuego que arrecia en el último cáliz del espejismo.
(La lejanía del firmamento me invade siempre con sus preguntas:
aprendí del despojo toda la filosofía de la vida; el trajín se desvanece 
en una sola palabra: me asomo al ojo de la felicidad última)…
¿Sirven de algo los cónclaves cuando se prima el orgasmo de la ráfaga?
Aumenta la nube de heces en los transatlánticos…

Barataria, 06.IX.2013