Imagen FB de Pere Bessó
PURGATORI DIARI
En el sens fi
ningú no se se salva de la nit ni del culte als vertígens del discurs trencat
de l’opacitat. El fum s’enreda en els diversos dialectes del foc o en el buit
del vòmit del purgatori. Abans ens vingué la nàusea amb la seua cullera de sal
i el cos al límit de les supuracions: s’obrin els ulls davant de la bellesa de
les idolatries; quedem pocs fora del teló de les armadures i els maldestres maniqueismes
d’una llàgrima en aquest món de conspiracions. És com jugar als raonaments del
fem o tornar al fàstic dels esfínters, comèdia al capdavall de les nostres
desgràcies. En els disbarats de la desesperació, aquells rostres de difícil
digestió i sospita…
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
PURGATORIO DIARIO
En el sinfín nadie se salva de la
noche ni del culto a los vértigos del discurso roto de la opacidad. El humo se
enreda en los diversos dialectos del fuego o en el hueco del vómito del
purgatorio. Antes nos vino la náusea con su cuchara de sal y el cuerpo al
límite de las supuraciones: se abren los ojos ante la belleza de las idolatrías;
quedamos pocos fuera del telón de las armaduras y los torpes maniqueísmos de
una lágrima en este mundo de conspiraciones. Es como jugar a los razonamientos
del estiércol o regresar al asco de los esfínteres, comedia a fin de cuentas de
nuestras desgracias. En los disparates de la desesperación, aquellos rostros de
difícil digestión y sospecha…
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020
©André Cruchaga
