viernes, 30 de octubre de 2020

CONFÍ DE SOLEDATS│ CONFÍN DE SOLEDADES

Imagen Pinterest




CONFÍ DE SOLEDATS

 

 

L’alba se’ns anticipa a la boira, potser el llit lacerat per l’insòlit de l’escòria al foc. Totes les confidències de la memoria ens deixen un sabor acre com el país que tenim amb les seues cataractes d’oblit, com la invalidesa d’una viola de pedra al voltant del pou de la boca. Enviduem infància i somnis com un mut altar d’ossos. Mai no  poguérem omplir la taula en una terra cansada de infàmies, en un territori amb visions fosques. Enmig d’aquest ferro que exhala unt, fel i màscares, un confí de soledats.

.

. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 


 

CONFÍN DE SOLEDADES

 

 

El alba se nos anticipa a la niebla, quizás el lecho lacerado por lo insólito de la escoria en el fuego. Todas las confidencias de la memoria nos dejan un sabor acre como el país que tenemos con sus cataratas de olvido, como la invalidez de un alhelí de piedra alrededor del pozo de la boca. Enviudamos infancia y sueños tal un mudo altar de huesos. Jamás pudimos llenar la mesa en una tierra cansada de infamias, en un territorio con visiones oscuras. En medio de ese hierro que exhala tizne, hiel y máscaras, un confín de soledades.

.

Del libro: “Lejanías rotas”, 2020

©André Cruchaga