sábado, 17 de mayo de 2014

ASFALT

Imagen cogida del FB de Pere Bessó




ASFALT




A Romulus Iulian Olariu.




A la vorera dels albellons, l’acordió negre del teló del temps.
Sempre tire a faltar les meues sabates velles en aquest resplendor
quasi inexpressiu: ulls i peus, aleshores, difícils ocells en aquest cos
fix, sense ventricles.
Dilatada la pròpia ombra en el miratge, el bosc desfet,
El buit ardent dels presagis. (Més enllà d’aquesta via fosca, ens queda
encarnada en l’ull, l’absència i els serveis.)
“Asfalt” d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ





ASFALTO



A Romulus Iulian Olariu.



Al borde de las alcantarillas, el acordeón negro del telón del tiempo.
Siempre echo de menos mis zapatos viejos en este resplandor
casi inexpresivo: ojos y pies, entonces, difíciles pájaros en este cuerpo
fijo, sin ventrículos.
Dilatada la propia sombra en el espejismo, el bosque deshecho,
el vacío ardiente de los presagios. (Más allá de esta vía oscura, nos queda
encarnada en el ojo, la ausencia y los lavabos.)