Imagen de la red
OCELL D’AIGUA
Com
la corba de paper en els ulls, retenteixen les ombres en la gola. (L’ocell líquid romàs als buits del cos.)
Et
despulles davant del deliri dels meus braços, en la fuga.
Es
desarma el pols en l’enfiladissa cega: ací les mans senceres ficant-se en el
somni.
—Entra
l’ocell al buit de la memòria.
(Entera la claredat i el seu misteri
apurat d’aigües:
Un ramat de somnambulismes s’agenolla a la vora de l’abstracció.)
Un ramat de somnambulismes s’agenolla a la vora de l’abstracció.)
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
PÀJARO DE AGUA
Como
la curva de papel en los ojos, retumban las sombras en la garganta. (El pájaro líquido quedado en los vacìos del
cuerpo.)
Te
desnudas frente al delirio de mis brazos, en la fuga.
Se
desarma el pulso en la enredadera ciega: ahí las manos enteras metiéndose en el
sueño.
—Entra
el pájaro al hueco de la memoria.
(Entera la claridad y su misterio
apurado de aguas: un rebaño de sonambulismos, se arrodilla al borde del
ensimismamiento.)
De
“Poemas del descreimiento”, 2018
©
André Cruchaga