domingo, 27 de abril de 2014

CONFESSIONS

Imagen cogida de la red




CONFESSIONS



Davant de la llum tardana en las mans, l’horitzó negre que obre la ferida.
Jo, pecador, confesse tindre-li por als espectres i a persignar-me
amb estranys beuratges.
Mossegue la llavor desmemoriada de la mort, Lautrémont o José Gorostiza,
el riu que penja dels carrers de mitjanit, les oracions fúnebres
dels despertadors en la taula de nit de la set.
En el prepuci de l’espill, el gronxament del semen i el tabac, la salmorra
damunt del sexe del teulat: té sentit el núvol les seues cuixes i aqueix altre costat
on es decapiten els eucaliptes?
—Mossega’m i dis-los que no és pecat el mar en la boca: tot el teu mar
en el cossí de les mans d’Epicur. (Hi ha tantes esquerdes que me són impossibles les sastreries, l’ànima delata els inferns.)
Aquest sol territori de les meues confessions, espill del no-res en la tinta.

“Confessions” d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ



CONFESIONES



Ante la luz tardía en las manos, el horizonte negro que abre la herida.
Yo, pecador, confieso tenerle miedo a los espectros y a santiguarme
con extraños brebajes.
Muerdo la semilla desmemoriada de la muerte, Lautrémont o José Gorostiza,
el río que cuelga de las calles de medianoche, las oraciones fúnebres
de los despertadores en la mesa de noche de la sed.
En el prepucio del espejo, el balanceo del semen y el tabaco, la salmuera
sobre el sexo del tejado: ¿tiene sentido la nube y sus muslos y ese otro
lado donde se decapitan los eucaliptos?
—Muérdeme y diles que no es pecado el mar en la boca: todo tu mar
en el cuenco de las manos de Epicuro. (Hay tantas grietas que me son imposibles las sastrerías, el alma, el alma, delata los infiernos.)
Este solo territorio de mis confesiones, espejo de la nada en la tinta.
Barataria, 26.IV.2014

domingo, 20 de abril de 2014

ENVIAMENT

Imagen cogida de ocio.uncomo.com





ENVIAMENT



Mai no rebí la humitat del teu alé en el meu estiu, ni aquella veu vessada 
a terra. En quina postal la pluja mullà tots els absurds?
En quins minuts l’elefant de la tinta amb alguns núvols endarrerits?
Hi ha d’altres sabates que restaren al tinter, bolets de l’alfabet en la gavina
d’antany, veu dilatada sobre el vent.
Els batecs arremolinats calcinaren els fils de l’eco, la mar àrdua
de les ninetes, les aigües que l’afany apresonà en l’imaginari col·lectiu.
Què és el temps més que aquest part d’espectres, abisme bessó de l’estrany?
Què és el temps més que aquesta finestra òrfena esdevinguda rajoles
i fantasmes, ganyot de la locomoció de tant crim?
(Tu) pensant potser en el sexe ebri del grafit de foc
i en les larves que baixen vessants del precepte de la macroeconomia.

“Enviament” [‘Envío’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ




ENVÍO



Nunca recibí la humedad de tu aliento en mi estío, ni aquella voz precipitada 
a tierra. ¿En qué postal la lluvia mojó todos los absurdos?
¿En qué minutos el elefante de la tinta con algunas nubes rezagadas?
Hay otros zapatos que quedaron en el tintero, setas del alfabeto en la gaviota
de antaño, dilatada voz sobre el viento.
Los pálpitos arremolinados calcinaron los hilos del eco, el mar arduo
de las pupilas, las aguas que el afán aprisionó en el imaginario colectivo.
¿Qué es el tiempo sino este parto de espectros, abismo gemelo de lo extraño?
¿Qué es el tiempo sino esta ventana huérfana convertida en ladridos
y fantasmas, mueca de la locomoción de tanto crimen?
(Vos) pensando seguramente en el sexo ebrio del grafito de fuego
y en las larvas que bajan, vertientes del precepto de la macroeconomía.
Barataria, 16.IV.2014 

sábado, 19 de abril de 2014

MEMÒRIA DE L’ESPILL

Imagen cogida de lanausealaboratorium.blogspot.com





MEMÒRIA DE L’ESPILL



Els dos cossos alhora: el cataclisme prostituït del laberint,
l’altre jo obert al carrer o tancat en la neurosi de l’espill, llum pòstuma
del doble ocell que fixament mor.
Adins, els abismes inefables, aqueix antic nom que mosseguen
les ninetes, el pètal que desembolica en la claredat la seua mateixa presó.
En el drenatge atàvic del fetitxisme (tu) punxant en la diadema del llampec,
distància corbada que ningú no entén.
Davant de l’udol, l’escalfred romàs als fussos:
ara és ombra la lliçó del temps i conjectura el ros impossible
de la teua forma dolguda en les meues temples. (En un altre temps, eren innombrables 
les begònies  i les sabates unànimes del trànsit.)

“Memòria de l’espill” d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ





MEMORIA DEL ESPEJO





Los dos cuerpos en el mismo tiempo: el cataclismo prostituido del laberinto,
el otro yo abierto a la calle o encerrado en la neurosis del espejo, póstuma luz
del doble pájaro que muere fijamente.
Adentro, los abismos innombrables, ese antiguo nombre que muerden
las pupilas, el pétalo que deslía en la claridad su propia cárcel.
En el drenaje atávico del fetichismos (vos) punzante en la diadema del relámpago,
distancia encorvada que nadie entiende.
Ante el aullido, el escalofrío afincado en los husos:
ahora es sombra la lección del tiempo y conjetura el rocío imposible
de tu forma dolida en mis sienes. (En otro tiempo, eran innumerables 
las begonias  y los zapatos unánimes al tránsito.)

Barataria, 18.IV.2014

jueves, 17 de abril de 2014

LLUM INVISIBLE

Imagen cogida de la red



LLUM INVISIBLE





En l’invisible les sabates transfigurades i escorredisses del femer: cadascú clama pel país que porta a les entranyes per aqueix altre arbre nugat al pit per aqueix cos teu pàtria que m’ha acorralat i arraconat incessant mossegada als embolics del meu paladar demà haurem de posar pany i clau als bordells…

“Llum invisible” d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ





INVISIBLE LUZ





En lo invisible los zapatos transfigurados y escurridizos del muladar: cada quien clama por el país que lleva en las entrañas por ese otro árbol atado al pecho por ese cuerpo tuyo patria que me tiene arrimado y arrinconado incesante mordida en los enredos de mi paladar mañana habremos de ponerle candado a los burdeles…
Barataria, 16.IV.2014


martes, 15 de abril de 2014

ESCORÇA

Imagen cogida de la red




ESCORÇA



Escriure al llarg de l’arbre, l’ona fugitiva de l’altra riba. El brunzir obstinat
de la mosca en la porta,
El dubte humitós de la fuga, l’anadura de la fusta en les arrels.
Damunt de la fulla seca, la veu plantada del silenci.
Al cap i a la fi, cauen les lluernes, la molsa endarrerida de la pàgina,
l’ossada de la lluna damunt de les mans.

“Escorça” d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ




CORTEZA




Escribir a lo largo del árbol, la ola fugitiva de la otra orilla. El terco
zumbido de la mosca en la puerta,
la duda húmeda de la fuga, la andadura de la madera en las raíces.
Sobre la hoja seca, la voz allí plantada del silencio.
Después de todo, caen las luciérnagas, el musgo rezagado de la página,
la osamenta de la luna sobre las manos.

Barataria, 15.IV.2014

lunes, 14 de abril de 2014

IMATGES

Imagen cogida del FB de Pere Bessó




IMATGES



En l’allau de records, les mans i el goteig de les cantonades de l’eco.
Davant de les corbes de les meues incoherències, els buits de la veu que dansen
com un No-res darrer entre cadàvers.
Damunt de la taula el manicomi dels meus ulls enrunats, els cadàvers
purificats de la meua boca, els dies impotents del fàstic.
(En la ciutat, l’orfandat de làpides, els cementeris obesos de semen
i les finestres amargues de la gàbia.)

Al capdavall, només sé que junts, estimem els estranys dies del crepuscle i les seues vagues
sastreries i els seus vastos ganivets de sang i els seus olors de nerviosa cervesa.
Res més té la contundència del vòmit o el plor o l’orgasme:
creix el teler del Paradís amb les seues pors.
Creix, mentre escric, la blasfèmia del rellotge com una prestatgeria vella…

“Imatges”d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ



IMÁGENES



En el alud de recuerdos, las manos y el goteo de las esquinas del eco.
Frente a las curvas de mis incoherencias, los huecos de la voz que danzan
como una Nada póstuma entre cadáveres.
Sobre la mesa el manicomio de mis ojos derruidos, los cadáveres
purificados de mi boca, los días impotentes del asco.
(En la ciudad, la orfandad de lápidas, los cementerios obesos de semen
y las ventanas amargas de la jaula.)

Al final, sólo sé que juntos, amamos los extraños días del crepúsculo y sus vagas
sastrerías y sus vastos cuchillos de sangre y sus olores de nerviosa cerveza.
Nada más tiene la contundencia del vómito o el llanto o el orgasmo:
crece el telar del Paraíso con sus miedos.
Crece, mientras escribo, la blasfemia del reloj como un anaquel viejo…
Barataria, 14.IV.2014

viernes, 11 de abril de 2014

NUS CEC

Imagen cogida de la red




NUS CEC




Tu en la sotsobra del No-res cruixint en la negror dels trens.
Jo, en algun carrer sense nom, el de la meua infantesa i els morts.
Busquem un lavabo per a traspassar la transparència dels espills:
en algun lloc les nostres portes bessones,
les benes arrossegant-nos la pell, que difícil esdevenen els ofegaments
en les parets: tot és passat i irrealitat.
(Disfressats perpetuem les ombres del nostre propi paisatge;
no hi ha in media res en el nus cec de la nostra pel·lícula, sinó aquell fred
amb arrugues que mostra la finestra al pas de les solituds juntes.)

Així és la geografia que es compacta en els records de la deshora.

“Nus cec” [‘Nudo ciego’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ




NUDO CIEGO




Vos en la zozobra de la Nada crujiendo en la negrura de los trenes.
Yo, en alguna calle sin nombre, la de mi infancia y los muertos.
Buscamos un lavabo para traspasar la transparencia de los espejos:
en algún lugar nuestras puertas gemelas,
los vendajes arrastrándonos la piel, lo difícil que resultan los ahogos
en las paredes: todo es pasado e irrealidad.
(Disfrazados perpetuamos las sombras de nuestro propio paisaje;
no hay in media res en el nudo ciego de nuestra película, sino aquel frío
con arrugas que muestra la ventana al paso de las soledades juntas.)

Así es la geografía que se compacta en los recuerdos de la deshora.

Barataria, 10.IV.2014

lunes, 7 de abril de 2014

QUALSEVOL DIA

Imagen cogida de la red




QUALSEVOL DIA




Cremem els vaixells desconfiant de l’horitzó; l’ull, al capdavall,
petrifica les siluetes: només vull que les ombres dissolguen els genets,
i que hi haja un altre lloc per a furgar en els minuts.
(Si és possible, deixaré els malsons i el cataclisme dels carrers.)
El temps, adins, m’ofereix el seu mateix drenatge…

“Qualsevol dia” [‘Dia cualquiera’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ




DÍA CUALQUIERA



Quemamos los barcos descreyendo del horizonte; el ojo, a fin de cuentas,
petrifica las siluetas: sólo quiero que las sombras desvanezcan los jinetes,
y que haya otro lugar para hurgar en los minutos.
(Si ello es posible, dejaré las pesadillas y el cataclismo de las calles.)
El tiempo, adentro, me ofrece su propio drenaje…

Barataria, 07.IV.2014


sábado, 5 de abril de 2014

ESTANY

Imatge presa d’angelarodante.blogspot.com




ESTANY




A prop de l’estany l’herbot del meu alé, la dura llum del dia.
A la vora de la illada, el barret resolt del desig, l’horitzó amb boirina,
i la fragància que emergeix d’aqueixa melòdica en fondalada.
(En l’aiguamoll de la meua follia, clivella el monticle el seu mateix estiu;
tot el bri cap en la meua llengua: reescric així l’alfabet sense el seu llanguiment.)
Al final del viatge, l’au remota persevera en el fervor de la taverna…

“Estany” [‘Estanque’] d’ANDREI CURUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ.





ESTANQUE




Junto al estanque el hierbajo de mi aliento, la dura luz del día.
Al borde del ijar, el sombrero resuelto del deseo, el horizonte con neblina,
y la fragancia que emerge de esa melódica en hondonada.
(En el pantano de mi locura, hiende el montículo su propio estío;
toda la brizna cabe en mi lengua: reescribo así el alfabeto sin languidecerse.)

Al término del trayecto, el ave remota persevera en el fervor de la taberna…
Barataria, 04.IV.2014


jueves, 3 de abril de 2014

NOMS

Imagen cogida de la red




NOMS




Els aprenia, a poc a poc, com llavoretes compartides al llarg de la foguera.
Des d’aleshores el goig té campanes i no mausoleus: (aprení, després,
que hi ha paraules ignominioses i absurdes)
, noms breus; d’altres, llargs
com l’esperança, com els fils telegràfics dels ocells.
Ara jugue a pujar i baixar escales (de sobte trobe que el cel
té llenguatge de basílica, i llunyanies més grans que un plat de menjar.)

Quines circumstàncies udolen en el gruix de certs noms?
Sé que el meu pelatge, sovint, es refreda en la pluja, (tu) li lleves, al fred,
la rebel·lia als meus cabells…


Noms” d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ




NOMBRES



Los fui aprendiendo como semillas compartidas a lo largo de la hoguera.
Desde entonces el júbilo tiene campanas y no mausoleos: (aprendí, luego,
que hay palabras ignominiosas y absurdas)
, nombres breves; otro, largos
como la esperanza, como los hilos telegráficos de los pájaros.
Ahora juego a subir y bajar escaleras (de pronto pienso que el cielo
tiene lenguaje de basílica, y lejanías más extensas que un plato de comida.)
¿Qué circunstancias aúllan en el espesor de ciertos nombres?
Sé que mi pelaje, a menudo, se enfría en la lluvia, (vos) le quitás, al frío,
la rebeldía a mis cabellos…

Barataria, 02.IV.2014

martes, 1 de abril de 2014

REMOR

Imagen cogida de la red




REMOR



En l’àmbit dels ossos, cruixir de dents. (Demà, en la ribera
del caragol marcit)
, la nineta destil·lant el seu clam.
Tot horitzó és preeminent a qualsevol absurd, ho diu la vespra
i el missatge de les al·leluies…

“Remor” [‘Rumor’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ





RUMOR



En el ámbito de los huesos, el crujir de dientes. (Mañana, en la ribera
del caracol marchito)
, la pupila destilando su clamor.
Todo horizonte es preeminente a cualquier absurdo, lo dice la vigilia
y el mensaje de los aleluyas…

Barataria, 23.III.2014