martes, 9 de septiembre de 2014

OBLIT

Imagen cogida del FB de Pere Bessó




OBLIT




Somie ja l’oblit i les estranyeses en vespres de rellotges caducs. L’horitzó
és irreparable en les darreries de l’edat (també els aparadors
ossuts de les talabarteries, les disfresses acomplides de les exèquies al voltant
del món infinit del desballestament.)
Després, tot serà com la taula buida de transeünts sense bitàcola.
En l’alt dels muscles, aqueixa sensació estranya del foc. El silenci obsolet
de cadàvers, (alguna paret fosca entre les mans) tot a l’esquena de comensals
maldestres. Demà, que lluny demà per al paradís.
Cau la boca damunt del quadern de la boira, sobre el rostre fet ja despulla.
Al bell mig de tanta falconeria, no tinc més que aquesta ombra de caragols
com una llanterna acústica, xifra conceptista en l’imaginari del brufol.
En l’hora implacable del vinagre, tu i l’afectació dels meus sentits…

“Oblit” [‘Olvido’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ



OLVIDO




Sueño ya el olvido y las extrañezas en vísperas de relojes caducos. El horizonte
es irreparable en las postrimerías de la edad (también los mostradores
huesudos de las talabarterías, los disfraces cumplidos de los funerales sobre
el mundo infinito del desquicio.)

Después, todo será como la mesa vacía de transeúntes sin bitácora.
En lo alto de los hombros, esa sensación extraña del fuego. El silencio obsoleto
de cadáveres, (alguna pared oscura entre las manos)todo a la espalda de torpes
comensales. Mañana, qué lejos mañana para el paraíso.
Cae la boca sobre el cuaderno de la bruma, sobre el rostro ya hecho despojo.
En medio de tanta cetrería, no tengo sino esta sombra de caracoles
como una linterna acústica, cifra conceptista en el imaginario del búho.
En la hora implacable del vinagre, vos y la afectación de mis sentidos…

Barataria, 09.IX.2014