viernes, 28 de noviembre de 2014

CAMINANT

Imagen cogida de la red




CAMINANT




En vespres d’ocells, les formes alades del vent, ondulat l’alé
de les zones fosques d’aquesta pell gastada de les paraules i les xarneres.
Mai no sé —si part o torne — del miolament del comptegotes, ni de quin ull
impossible dec fiar-me. 
Només despulle els meus deserts penedits o la finestra amb les meues bagatel•les.
En el laberint de les vocals, un deix de llum mentre que camine en direcció
al firmament: dissolta l’escriptura del cordó umbilical, creix la intempèrie
i els telegrames inútils dels cadàvers en les voravies.
Al fons, el metall de l’horitzó i un altre espill no menys cert que els morts;
Uns altres ulls foscos com la meua ombra.
(Excepte les evidències amb escreix, transcórrer és una forma de buidar-se
enmig de tantes batalles. Davant del nus de la pedra estesa, aquell designi
de caminar damunt de les aigües)…


"Caminant" ['Caminante'] d'ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ




CAMINANTE




En víspera de pájaros, las formas aladas del viento, ondulado el aliento
de las zonas oscuras de esta piel gastada de las palabras y los goznes.
Nunca sé —si parto o regreso— del maullido del cuentagotas, ni de qué ojo
imposible debo fiarme. 
Sólo desnudo mis desiertos arrepentidos o la ventana con mis baratijas.
En el laberinto de las vocales, un dejo de luz mientras camino en dirección
al firmamento: disuelta la escritura del cordón umbilical, arrecia la intemperie
y los telegramas inútiles de los cadáveres en las aceras.
Al fondo, el metal del horizonte y otro espejo no menos cierto que los muertos;
otros ojos oscuros como mi sombra.
(Excepto las sobradas evidencias, transcurrir es una forma de vaciarse
en medio de tantas batallas. Ante el nudo de la piedra extendida, aquel designio
de caminar sobre las aguas)…
Barataria, 26.XI.2014