RANERA RESIDUAL
El temps de vegades ens acosta els ossos,
la pols de la memòria que fuig als dominis
dels estranys espills…
Pere Bessó
Damunt de la roca, la veu d’espina de la ranera als residuals senders de
la bacanal. En l’ulterior ros del pit, imperen les finestres abissals de la
memòria i el seu comptagotes d’acordió com un aquari d’esculleres verdes. De
vegades els camins furguen en l’esperança com una llança de remers incerts, com
un dia desproveït de branques. Si alguna cosa he après en el tràfec, són
aquestes lliçons que roseguen la pell fins sagnar-la. En algun cantó de la nit,
sempre la terra i els seus passadissos secrets. Sempre el deliri i els seus
esvolotecs darrers.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
.
ESTERTOR RESIDUAL
El temps de vegades ens acosta els ossos,
la pols de la memòria que fuig als dominis
dels estranys espills…
Pere Bessó
Sobre la roca, la voz de espina del estertor en los residuales senderos
del bacanal. En el ulterior rocío del pecho, imperan las ventanas abisales de
la memoria y su cuentagotas de acordeón como un acuario de rompeolas verdes. A
veces los caminos escarban en la esperanza como una lanza de remeros inciertos,
como un día desprovisto de ramas. Si algo he aprendido en el tráfago, son esas
lecciones que roen la piel hasta sangrarla. En alguna esquina de la noche,
siempre la tierra y sus pasadizos secretos. Siempre el delirio y sus aletazos
postreros.
.
De ‘Camino disperso’, 2021
©André Cruchaga
