lunes, 28 de enero de 2019

PENÚLTIMA OMBRA

Imagen FB de Pere Bessó





PENÚLTIMA OMBRA




Ressuscitada l’alba en la penúltima ombra dels ossos, el caràcter del foc es torna circular, com una moneda a la mida de les altes esferes. (Així succeeix el remot mentre dorm. A les parets resplendeix de sobte el grafit de l’hivern i el mut degoteig dels porus.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




PENÚLTIMA SOMBRA




Resucitada el alba en la penúltima sombra de los huesos, el carácter del fuego se torna circular, como una moneda a la medida de las altas esferas. (Así sucede lo remoto mientras duermo. En las paredes resplandece de golpe el grafiti del invierno y el mudo goteo de los poros.)
.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga

DESTÍ DESVISCUT

Imagen FB de Pere Bessó





DESTÍ DESVISCUT




Tot és un joc de teranyines umbilicals: en l’aviament de les randes, la música que acaba sent pluja. Tot el corc, allà, discorre com els sediments d’un destí desviscut. A fora, el sord perfum dels somnambulismes, xiula com el vell caliu del derruït. (A la pell, el quadern de sal i el seu misteri de paràbola.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




DESTINO DESVIVIDO




Todo es un juego de telarañas umbilicales: en el avío de los encajes, la música que acaba siendo lluvia. Toda la carcoma, allí, discurre como los sedimentos de un destino desvivido. Afuera, el sordo perfume de los sonambulismos, silba como el viejo rescoldo de lo derruido. (En la piel, el cuaderno de sal y su misterio de parábola.)
.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga

DIARI DE LA MEMÒRIA

Imagen FB de Pere Bessó





DIARI DE LA MEMÒRIA




Les bigues de la casa com el fruit obert de les setmanes: som espectadors de fustes i sons, de boirines visitants. I també d’un mar cec, inconfessable i de feréstegues soledats. Fa olor aquell fruit càlid buscant el seu desguàs. A estones ens colpeja la pedra de l’alegria i el desordre perpetu de la matèria. En el forrellat de cendra navega el temps.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




DIARIO DE LA MEMORIA




Las vigas de la casa como el fruto abierto de las semanas: somos espectadores de maderas y sonidos, de neblinas visitantes. Y también de un mar ciego, inconfesable y de hurañas soledades. Huele aquel fruto cálido buscando su desagüe. A ratos nos golpea la piedra de la alegría y el desorden perpetuo de la materia. En el cerrojo de ceniza navega el tiempo.
.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga

CERTA PERPLEXITAT

Imagen FB de Pere Bessó





CERTA PERPLEXITAT




Tots els transeünts busquen el seu horitzó i escopeixen en les voravies. Davall del paviment, els peus gastats. Això inclou l’alé i la parcel·la dels ulls. 
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




CIERTA PERPLEJIDAD




Todos los transeúntes buscan su horizonte y escupen sobre las aceras. Debajo del pavimento, los pies gastados. Eso incluye el aliento y la parcela de los ojos. 

.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga