Imagen tomada de la red
FLAMA
Més que la flama encesa, la depredació que
estreny i encadena el dolç joc de la nuesa: res no impedeix despertar amb el
desig i descobrir l’ombra de les cuixes.
Desfulle
amb la boca aquella flama indivisible en la meua respiració.
El
pit a borbolls mentre creix la campana del matí.
(Així
li donem a la impaciència aquestes aigües perquè la memòria faça la seua.
Batega l’habitació en la seua plenitud genital.)
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
FLAMA
Más que la flama encendida, la depredación
que aprieta y encadena el dulce juego de la desnudez: nada impide despertar con
el deseo y descubrir la sombra de los muslos.
Deshojo
con mi boca aquella flama indivisible en mi aliento.
El
pecho a borbotones mientras crece la campana de la mañana.
(Así
le damos a la impaciencia esas aguas para que la memoria haga lo suyo. Late la
habitación en su plenitud genital.)
De
“Poemas del descreimiento”, 2018.
©
André Cruchaga