jueves, 12 de abril de 2018

FLAMA

Imagen tomada de la red





FLAMA




Més que la flama encesa, la depredació que estreny i encadena el dolç joc de la nuesa: res no impedeix despertar amb el desig i descobrir l’ombra de les cuixes.

Desfulle amb la boca aquella flama indivisible en la meua respiració.

El pit a borbolls mentre creix la campana del matí.

(Així li donem a la impaciència aquestes aigües perquè la memòria faça la seua. Batega l’habitació en la seua plenitud genital.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




FLAMA




Más que la flama encendida, la depredación que aprieta y encadena el dulce juego de la desnudez: nada impide despertar con el deseo y descubrir la sombra de los muslos.

Deshojo con mi boca aquella flama indivisible en mi aliento.

El pecho a borbotones mientras crece la campana de la mañana.

(Así le damos a la impaciencia esas aguas para que la memoria haga lo suyo. Late la habitación en su plenitud genital.)

De “Poemas del descreimiento”, 2018.
© André Cruchaga