lunes, 4 de junio de 2018

ENTREBANCS

Imagen FB de Pere Bessó





ENTREBANCS




Tot resta limitat als impossibles, a aquest fosc arbre de les setmanes, al somni detestable de les màscares. (En les feixugues ales del matí tremola el cerç amb forats abissals.)

Conec la dringadissa de la saliva quan es remouen les emocions. I hi ha punxades darrere de tota la destrucció.

Al capdavall, ací a la porta, es talla la respiració, davant de la imatge de l’inesperat.

(Després de mirar la roca en l’alt, ve el descens. Només llavors apareixen els senders reals i el desordre innombrable de les gàbies.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




TROPIEZOS




Todo queda limitado a los imposibles, a ese oscuro árbol de las semanas, al sueño detestable de las máscaras. (En las torpes alas de la mañana tirita el cierzo con agujeros abisales.)

Sé del tintineo de la saliva cuando se agitan las emociones. Y hay punzadas detrás de toda la destrucción.

Al cabo, ahí en la puerta, se corta la respiración, de cara a la imagen de lo inesperado.

(Después de mirar la roca en lo alto, viene el descenso. Sólo entonces aparecen los senderos reales y el desorden innumerable de las jaulas.)

De “Poemas del descreimiento”, 2018.
© André Cruchaga