Imagen FB de Pere Bessó
CONTRAPARTIDA
le Temps règne; il a repris sa brutale dictature. Et
il me pousse,
comme si j'étais un boeuf, avec son double aiguillon.
Charles Baudelaire
comme si j'étais un boeuf, avec son double aiguillon.
Charles Baudelaire
A l’altra banda
de l’alè profund de la nuesa, la fulla que es renovella amb la brisa. Una
finestra transparent que s’amuntega a les mans, potser la reserva de la nit
davant de l’espill. O una línia llunyana que el temps devora. En terra,
l’alegria amb esparadraps, la respiració feridora de les foscors. (Se’ns n’anà del tot, excepte un telegrama
de taüts enmig d’un grapat d’ecos.) Davall de la pendent, els panys
rovellats i suorosos de la disfressa, aquell vernís de sang de l’ocell
descompost, els dies freds als trens de fang. Tot té sentit quan aleteja el
buit damunt del coixí i plou de remat sobre l’escorça de les pedres.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
CONTRAPARTIDA
le Temps règne; il a repris sa brutale dictature. Et
il me pousse,
comme si j'étais un boeuf, avec son double aiguillon.
Charles Baudelaire
comme si j'étais un boeuf, avec son double aiguillon.
Charles Baudelaire
Al otro lado del aliento hondo de la desnudez, la hoja que se
renueva con la brisa. Una ventana transparente que se agolpa en las manos,
quizás el sigilo de la noche frente al espejo. O, una línea lejana que el
tiempo devora. En tierra, la alegría con esparadrapos, la respiración hiriente
de las oscuridades. (Se nos fue todo,
excepto un telegrama de ataúdes en medio de un manojo de ecos.) Debajo de
la pendiente, las cerraduras oxidadas y sudorosas del disfraz, aquel barniz de
sangre del pájaro descompuesto, los días fríos en los trenes de barro. Todo
tiene sentido cuando aletea el vacío sobre la almohada y llueve de remate sobre
la corteza de las piedras.
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André
Cruchaga