martes, 28 de julio de 2020

CONTRAPARTIDA│ CONTRAPARTIDA

Imagen FB de Pere Bessó





CONTRAPARTIDA




le Temps règne; il a repris sa brutale dictature. Et il me pousse,
comme si j'étais un boeuf, avec son double aiguillon.
Charles Baudelaire




A l’altra banda de l’alè profund de la nuesa, la fulla que es renovella amb la brisa. Una finestra transparent que s’amuntega a les mans, potser la reserva de la nit davant de l’espill. O una línia llunyana que el temps devora. En terra, l’alegria amb esparadraps, la respiració feridora de les foscors. (Se’ns n’anà del tot, excepte un telegrama de taüts enmig d’un grapat d’ecos.) Davall de la pendent, els panys rovellats i suorosos de la disfressa, aquell vernís de sang de l’ocell descompost, els dies freds als trens de fang. Tot té sentit quan aleteja el buit damunt del coixí i plou de remat sobre l’escorça de les pedres.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




CONTRAPARTIDA




le Temps règne; il a repris sa brutale dictature. Et il me pousse,
comme si j'étais un boeuf, avec son double aiguillon.
Charles Baudelaire




Al otro lado del aliento hondo de la desnudez, la hoja que se renueva con la brisa. Una ventana transparente que se agolpa en las manos, quizás el sigilo de la noche frente al espejo. O, una línea lejana que el tiempo devora. En tierra, la alegría con esparadrapos, la respiración hiriente de las oscuridades. (Se nos fue todo, excepto un telegrama de ataúdes en medio de un manojo de ecos.) Debajo de la pendiente, las cerraduras oxidadas y sudorosas del disfraz, aquel barniz de sangre del pájaro descompuesto, los días fríos en los trenes de barro. Todo tiene sentido cuando aletea el vacío sobre la almohada y llueve de remate sobre la corteza de las piedras.
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga