sábado, 1 de marzo de 2014

NOSALTRES NUS

Imagen cogida de la red



NOSALTRES NUS




No serveix la roba quan les pors cundeixen pertot i u es deté 
a meditar en les absències, —En quin lloc resguardem tots els crucifixos de l’alé,
el peix ofegat en l’assonada dels somnis? 
(Ens fartem de totes les andròmines del sanglot, d’altres cossos inassolibles, 
però que mosseguen el bolic on colpeja l’au de la set.)
Ens envolta cerca el crit i la fuga. Ens desvetla la llum.
Les inclemències s’obstinen, anuents a l’oferta i la demanda, 
als sortilegis on l’inframón també fa malifetes, com ara el mercat
de la ruda, l’herba olorosa, el coriandre.
(Paradoxalment, en la nuesa som el més autèntic, el més semblant
a les lluernes i a la innocència: un altres, en l’inhòspit, només podran viure
el dolor i les imprecacions), tu i jo, sortosament eixim, sense fatiga,
de la rella i la romeguera. —Respirem vestint la nostra nuesa, la llum projecta
el fons de les aigües amb genets i cavalls…
“Nosaltres nus” d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ





NOSOTROS, DESNUDOS




No sirve la ropa cuando los miedos cunden por doquier y uno se detiene 
a meditar en las ausencias, —¿En qué lugar resguardamos todos los crucifijos del aliento,
el pez ahogado en el motín de los sueños? 
(Nos hartamos de todos los tiliches del sollozo, de otros cuerpos inasibles, 
pero que muerden el petate donde golpea el ave de la sed.)
Nos cerca el grito y la fuga. Nos desvela la luz.
Las inclemencias se obstinan, anuentes a la oferta y la demanda, 
a los sortilegios donde el bajo mundo también hace de las suyas, tal el mercado
de la ruda, el epazote, el culantro.
(Paradójicamente, en la desnudez, somos lo más auténtico, lo más parecido
a las luciérnagas y a la inocencia: otros, en lo inhóspito, sólo podrán vivir
el dolor y las imprecaciones), vos y yo, por suerte, salimos sin cansancio
de la reja y la zarza. —Respiramos vistiendo nuestra desnudez, la luz proyecta
el fondo de las aguas con jinetes y caballos…

Barataria, 26.II.2014