viernes, 6 de junio de 2014

AUTORETRAT

Imagen cogida de la red




AUTORETRAT




Allà, esvinçat el llençol, el cos invisible, la paret emblanquinada de rostres:
al bell mig de l’escletxa del ponent, la infantesa que ja no existeix, l’Hades
en la vella pel•lícula de les paraules.
Jugue amb els meus ulls maldestres a mirar el món. Reclame als mercats
la podridura
i, als trens, aqueixa carícia estranya dels rails.
En quin tros de terra viu el futur? 
Adins, la fam ompli d’antiguitats el meu cos, espill fred, finestra
cega amb manies advocatòries. (Tal és la tinta i la poesia, que em torní bevedor consuetudinari.)
A vegades només espere comptar les hores en els caragols…

“Autoretrat” [‘Autorretrato’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ




AUTORRETRATO



Allí, desvencijada la sábana, el cuerpo invisible, la pared encalada de rostros:
en medio de la rendija del poniente, la infancia que ya no existe, el Hades
en la vieja película de las palabras.
Juego con mis torpes ojos a mirar el mundo. Reclamo a los mercados
la podredumbre y, a los trenes, esa caricia extraña de los rieles.
¿En qué pedazo de tierra vive el futuro? 
Adentro, el hambre llena de antigüedades mi cuerpo, espejo frío, ciega
ventana con manías advocatorias. (Tal es la tinta y la poesía, que me volví bebedor consuetudinario.)
A veces sólo espero contar las horas en los caracoles…

Barataria, 11.IV.2014