sábado, 19 de septiembre de 2020

FINESTRA TRENCADA │ VENTANA ROTA

Imagen tomada de la red



FINESTRA TRENCADA

 

 

Una finestra groga davant dels ulls de la vesprada, obri la seua multitud de veus, així avança el bosc que s’apilota al meu pit, o els cavalls d’aigua que renillen en el tòrax. A sobre la fullaraca, la clorofil·la del silenci i la seua impotència de velams i la seua letargia incommovible. Llevat del ganivet dels batecs, tot és petri com la mirada que no mira el pern del neguit. Cap al suc desflocat de la claredat, una volta de polsos rendits es torna ràfega supurant. Ací, un grapat d’anys trencats.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 


VENTANA ROTA

 

 

Una ventana amarilla frente a los ojos de la tarde, abre su muchedumbre de voces, así avanza el bosque que se agolpa en mi pecho, o los caballos de agua que relinchan en el tórax. Sobre la hojarasca, la clorofila del silencio y su impotencia de velámenes y su letargo inconmovible. Salvo el cuchillo de los latidos todo es pétreo como la mirada que no mira el perno de la desazón. Hacia el zumo desflocado de la claridad, una bóveda de pulsos rendidos se vuelve ráfaga supurante. Ahí, un puñado de años rotos.

 

Del libro: “Lejanías rotas”, 2020

©André Cruchaga