lunes, 25 de mayo de 2020

NUESA DEL PARADÍS

Imagen FB de Pere Bessó





NUESA DEL PARADÍS




He vist aqueixa capçana d’infinitud que guarda la llàgrima al sanglot, l’escopinada que s’atreveix amb una mirada, el pneumàtic de l’alba agonitzant en les meues temples com un bes amputat i ert en la molsa. Entre la multitud un cavall de vòmits s’acreix en la violència, uns braços que porten fins al pit totes les cremades que emergeixen del cel. Pertorben les golfes d’agulles i el peltre desmarxat al fem, tots junts els excrements de la deshora i el crit que es fa soroll a les finestres.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per ANDRÉ CRUCHAGA




DESNUDEZ DEL PARAÍSO




He visto ese yagual de infinitud que guarda la lágrima en el sollozo, el escupitajo que se atreve sobre una mirada, el neumático del alba agonizando en mis sienes como un beso amputado y yerto en el musgo. Entre la multitud un caballo de vómitos arrecia en la violencia, unos brazos que llevan hasta el pecho todas las quemaduras que emergen del cielo. Perturban los desvanes de agujas y el peltre destartalado en la basura, todos juntos los excrementos de la deshora y el grito que se hace ruido en las ventanas.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga