miércoles, 14 de agosto de 2013

INICI DE TRAVESSIA

Imagen cogida del FB de Pere Bessó




INICI DE TRAVESSIA



Només en arribar a la fi, vaig saber quin era l’inici. (Ara, ja tot nu
puc caminar damunt de les aigües.)
En la flor de la memòria, ja no em fa por la rigidesa dels balcons;
d’aquella inicial batalla, només en perviuen els venables com pits
adherits a un arbre.
Allò meu, —después de creuar l’aire— continua la travessia natural de l’aigua.
Al capdavall, —amb mèrits o sense ells— caminar no és cap joc
automàtic, sinó un joc d’escacs capaç d’humanitzar el poema.

“Inici de travessia” [Principio de travesía] d’André Cruchaga traduït al català per Pere Bessó




PRINCIPIO DE TRAVESÍA




Sólo llegando al final, supe cuál era el principio. (Ahora, ya desnudo
puedo caminar sobre las aguas.)
En la flor de la memoria, ya no me asusta la rigidez de los balcones;
de aquella inicial batalla, perviven únicamente los venablos como pechos
adheridos a un árbol.
Lo mío, —después de cruzar el aire— sigue la travesía natural del agua.
Al fin y al cabo, —con méritos o sin ellos— caminar no es un juego
automático, sino un ajedrez capaz de humanizar el poema.

Barataria, 14.VIII.2013