viernes, 5 de junio de 2020

ESTACIÓ MORTA

FB Pere Bessó






ESTACIÓ MORTA




Vingué i es revifà la fogata flotant dels somnis. En l’arbreda del renill, la turbulència de qui ha viscut en el silenci tota la salivera de la rosada. Tot és nou al peltre de pell de la terra, la llengua tutelada per la humitat, l’estranya gerga de la saliva, els racons dels dits il·luminats pel dubte. Vingué i se n’anà. Des d’aleshores aprenguí a morir enmig de la tempesta. Aprenguí a viure com un àngel desnonat.

. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




ESTACIÓN MUERTA




Vino y se avivó la fogata flotante de los sueños. En la arboleda del relincho, la turbulencia de quien ha vivido en el silencio todo el espumarajo del rocío. Todo es nuevo en el peltre de piel de la tierra, la lengua tutelada por la humedad, la extraña jerga de la saliva, los rincones de los dedos iluminados por la duda. Vino y se fue. Desde entonces aprendí a morir en medio de la tormenta. Aprendí a vivir como un ángel desahuciado.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga