lunes, 8 de junio de 2020

DESÚS DE L’ALBA

Imagen Pinterest






DESÚS DE L’ALBA




En el sanglot d’asfalt del temps, les tantes sequeres de la porfídia
que transiten en l’alè: avui, el refilet és la millor mostra
de claredat davant de la sal espessa que cava en la vigília.
Per a seguir caminant cal remuntar els aiguats de cendra
i el seu destí darrer. També les enclaves fatigades
de les finestres i la seua darrera fam a la balda del coixí.
Tot ha sigut desconfiança o sospita, de vegades udol
de soterranis violents en la consciència.
Als carrers, ja no serveixen les velles paràboles:
aquestes davant del futur són l’anticlímax,
o el mocador en desús de l’alba.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




DESUSO DEL ALBA




En el sollozo de asfalto del tiempo, las tantas sequías de la porfía
que transitan en el aliento: hoy, el trino es la mejor muestra
de claridad frente a la sal espesa que cava en la vigilia.
Para seguir caminando hay que remontar los aguaceros de ceniza
y su destino postrero. También las mochetas fatigadas
de las ventanas y su última hambre en la aldaba de la almohada.
Todo ha sido desconfianza o asomo, en ocasiones aullido
de sótanos violentos en la conciencia.
En las calles, ya no sirven las viejas parábolas: éstas ante el futuro,
son el anticlímax, o el pañuelo en desuso del alba.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga