FICCIÓ
Només el camí és record. Eco el riu i els punts
cardinals.
Només el cerç imatge del cap de carrer de sempre.
El temps és qualsevol cosa en el pati dels objectes,
(em ric de l’única
mort que tinc i de buscar-me
entre lladres i
homosexuals.)
Davant de cada soledat, just la gravetat dels
sanglots,
davant de cada comiat, la teranyina de bestreta de les
funeràries.
Llostreja en cada vesprada com la lluerna que entra en
les gelosies
d’aquest calendari d’argila…
San Francisco, CA, 2013
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE
BESSÓ
FICCIÓN
Sólo es recuerdo el camino. Eco el río y los puntos
cardinales.
Sólo imagen el cierzo de la bocacalle de siempre.
El tiempo es cualquier cosa en el patio de los
objetos,
(me río de la
única muerte que tengo y de buscarme
entre ladrones y
homosexuales.)
Ante cada soledad, justo la gravedad de los sollozos,
ante cada despedida, la anticipada telaraña de las
funerarias.
Amanece en cada tarde como el tragaluz que entra en
las celosías
de este calendario de arcilla…
San Francisco, CA, 2013
©André Cruchaga
Del libro: ‘Primavera de arcilla’
