TINTA TRENCADA

Imagen FB de Pere Bessó

TINTA TRENCADA

Trencada la tinta del tràfec, no caben els embastes de sang en la pell d’aquest temps ensorrat, fes en la seua esperança. No serveixen els dics ofegats en l’alé, ni l’entranya estesa en la meua llengua, ni tan sols l’ala de vertigen dels remolins.Tampoc la llum quan ja totes les torxes estan apagades. Res no crema més que la foscor en les temples. (Clar que costa avall és molt més fàcil digerir les avaries que féu la set. En tot abisme agonitzen els absoluts: només el rierol de calç que purifica la boca de boirina de la intempèrie. Només la nuesa cansada del seu parrac.)

Ara al costat de les ribes dels canelobres, el tall de tile com un tambor d’ossos. Sé que en tot l’humà hi ha aquests incendis que després s’ensorren com el corc mòlt dels anys.

Davant de qualsevol pronòstic, l’ull obert i el dolor en els costats. La separació de les aigües, més enllà de les antípodes.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

TINTA ROTA

Rota la tinta del trajín, no caben los hilvanes de sangre en la piel de este tiempo desmoronado, hendido en su esperanza. No sirven los diques ahogados en el aliento, ni la entraña extendida en mi lengua, ni siquiera el ala de vértigo de los remolinos. Tampoco la luz cuando ya todas las antorchas están apagadas. Nada arde más que la oscuridad en las sienes. (Claro que cuestabajo es mucho más fácil digerir las averías que hizo la sed. En todo abismo agonizan los absolutos: sólo el arroyo de cal que purifica la boca de neblina de la intemperie. Sólo la desnudez cansada de su andrajo.)

Ahora junto a las orillas de los candelabros, el filo de tile como un tambor de huesos. Sé que en todo lo humano, hay esos incendios que luego se desmoronan tal la carcoma molida de los años.

Contra cualquier pronóstico, el ojo abierto y el dolor en los costados. La separación de las aguas, más allá de las antípodas.

Del libro: “Antípodas del espejo”, 2018

©André Cruchaga