martes, 24 de abril de 2018

LAXITUD

Imagen cogida del FB de Pere Bessó





LAXITUD




Era com la boira la seua laxitud de pensaments: en l’escarafalls, el darrer parpelleig, i aquesta manca de força que la pluja reclama. Tot alhora acabà sense sostindre’s.

O era l’altre impossible que mai no resisteix els adveniments.

(Ella se aferrava una mica a la naturalesa emocional dels personatges de les narracions de José Donoso, o als excessos de la nit sense estrelles, o a aquesta intimitat que es torna irreal enmig de tantes sensacions líquides.)

Davant de la seua mística només em resta creuar-me de braços i riure de la ceguesa com aquest lloc sense límits dels hospicis.

Potser dilatar-me al cim d’un tossal, pensatiu de molls.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




LAXITUD




Era como la bruma su laxitud de pensamientos: en la alharaca, el postrer parpadeo, y esa falta de fuerza que la lluvia reclama. Todo al mismo tiempo acabó sin sostenerse.

O era el otro imposible que nunca resiste a los advenimientos.

(Ella se aferraba un poco a naturaleza emocional de los personajes de las narraciones de José Donoso, o a los excesos de la noche sin estrellas, o a esa intimidad que se torna irreal en medio de tantas sensaciones líquidas.)

A su mística, sólo me queda cruzarme de brazos y reír de la ceguera como ese lugar sin límites de los hospicios.

Quizás dilatarme en la cima de un collado, pensativo de muelles.

De “Poemas del descreimiento”, 2018.
© André Cruchaga