miércoles, 26 de diciembre de 2018

DRENATGE

Imagen FB de Pere Bessò





DRENATGE




Descarnats els genets i descolorits els camins: mai el dia no donà per a tants colors, ni somnis que deixaren de ser drenats per depredadors. Les finestres furguen en els ulls cecs del cos fins a tocar l’inframón de cendra que hi ha en l’abisme ocular del temps.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




DRENO




Descarnados los jinetes y descoloridos los caminos: nunca el día dio para tantos colores, ni sueños que dejaran de ser drenados por depredadores. Las ventanas hurgan en los ojos ciegos del cuerpo hasta tocar el inframundo de ceniza que existe en el abismo ocular del tiempo.

Del libro: “Antípodas del espejo”, 2018
©André Cruchaga

ESTAMPA

Imagen FB de Pere Bessó





ESTAMPA




El temps obri la seua roba de llaurador en l’enderroc dels abatiments. En tot hi ha un destí final: en aquell retaule tot just una lluerna d’espessors inefables. En l’arada de foc, la gota hipnotitzada del miratge.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




ESTAMPA




El tiempo abre su ropa de labriego en el escombro de los abatimientos. En todo hay un destino final: en aquel retablo apenas un tragaluz de espesuras inefables. En el arado de fuego, la gota hipnotizada del espejismo.

Del libro: “Antípodas del espejo”, 2018
©André Cruchaga