lunes, 22 de diciembre de 2014

CEMENTERIS PLURALS

Imagen cogida del FB de Pere Bessó




CEMENTERIS PLURALS




Allà la tardor amb les seues carns darreres i les aspes dels taüts mossegant
la gespa del cel ras de l’alé.
A cegues les paraules arremolinades en les andanes i carrers.
(Tot el putrefacte també té la seua vida interior) i, supose, el seu mysterium.
Sempre és plural el país pòstum del paradís.
En el cementeri dels tamborinets, les serradores mosseguen el costat
de tants jeroglífics confiats als teulats, a l’eixovar del sil•labeig.
Sempre hi ha algú que recrimina els estreps de l’alfabet: els esquinçalls
de consciència, ací, en el bany impúdic de la violència.
Només hi ha una falda plural: els cementeris i aquesta sort tenebrosa
de monedes, l’extorsió que esgarrapa davall de les axil•les i habita pregàries
tan sinistres com colls tallats.
A gosades que desconec l’existència de rossinyols en l’envàs buit
dels arlequins i d’altres udolaments viscosos.
Ens enfonsem en aquesta bèstia de la tempesta, més enllà de l’ull que naix i mor.
Hi ha zum-zums ebris des que llostreja i somnis grisos en el manoll
de creus llançat a l’alteritat…

“Cementeris plurals” [‘Cementerios plurales’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït del castellà al català per PERE BESSÓ




CEMENTERIOS PLURALES




Allí el otoño con sus carnes postreras y las aspas de los ataúdes mordiendo
el césped del cielo falso del aliento.
A ciegas las palabras arremolinadas en los andenes y calles.
(Todo lo putrefacto también tiene su vida interior) y, supongo, su mysterium.
Siempre es plural el país póstumo del paraíso.
En el cementerio de los taburetes, los aserraderos muerden el costado
de tantos jeroglíficos confiados a los tejados, al ajuar del silabeo.
Siempre existe alguien que recrimina las estribaciones del alfabeto: los jirones
de conciencia, aquí, en el baño impúdico de la violencia.
Solo hay un regazo plural: los cementerios y esta suerte tenebrosa
de monedas, la extorsión que escarba debajo de las axilas y habita plegarias
tan siniestras como cuellos sajados.
Desde luego, desconozco la existencia de ruiseñores en el envase vacío
de los arlequines y de otros viscosos aullidos.
Nos hundimos en esta bestia de la tormenta, más allá del ojo que nace y muere.
Hay zumbidos ebrios desde que amanece y sueños grises en el puñado
de cruces arrojado a la otredad…
Barataria, 22.XI.2014