jueves, 26 de diciembre de 2019

FUGIDA DE L’OFEC

Imagen FB de Pere Bessó





FUGIDA DE L’OFEC




Fuig dels carrers sinuosos que es precipiten en el meu alè.
Entre una pupil·la i una altra, la tasca del vent i la seua esquinçadora arrel.
En cada espai els ganivets obscurs dels buits,
un gos de pedra llepant el crepuscle, un altar de narcòtics
en la fam agonitzant de la saliva.
Mai no he romàs en el mateix lloc dels cossos obscurs
del tràfec, de cresols que mai no trascendeixen en la llum.
És dur el camí ofegat en el pit amb el seu laberint tatuat
de cadàvers: un tro cau en el funest com una matinada
sense temps, sense aroma, sense túnica, cancerígena.
Fuig, confús, d’aquella fruita que transcorre en les axil·les.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




HUIDA DEL AHOGO




Huyo de las calles sinuosas que se precipitan en mi aliento.
Entre una pupila y otra, la labor del viento y su desgarradora raíz.
En cada espacio los cuchillos oscuros de los huecos,
un perro de piedra lamiendo el crepúsculo, un altar de narcóticos
en el hambre agonizante de la saliva.
Nunca he permanecido en el mismo lugar de los cuerpos oscuros
del tráfago, de candiles que nunca trascienden en la luz.
Es duro el camino ahogado en el pecho con su laberinto tatuado
con cadáveres: un trueno cae en lo funesto como una madrugada
sin tiempo, sin aroma, sin túnica, cancerígena.
Huyo, confuso, de aquella fruta que transcurre en las axilas.
.
Del libro: Precariedades, 2019
©André Cruchaga

PLENITUD DEL GALOP

Imagen FB de Pere Bessó






PLENITUD DEL GALOP




En la plenitud del galop, travessem el temps i els seus litorals
insòlits, aquestes fosques finestres de pedra que ens dóna el llenguatge,
aquests somnis de gelatina en què es perd el deliri,
aquests cavalls estàtics amb brida d’insomnis i musells
de fúnebres hòsties, i buits esbargits en cresols d’intempèrie
i veus de lúgubre esperma.
Ignore si tindrem un futur amb boques suplicants.
Ara només collim la fugida i el paisatge totèmic de les flassades,
potser una carícia banyada de cendra i un ocell impensable
en algun atri on els rituals es troben infestats d’hospici.
Per si de cas, pense en el vol i en l’ull desbocat del sens fi.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




PLENITUD DEL GALOPE




En la plenitud del galope, atravesamos el tiempo y sus litorales
insólitos, esas oscuras ventanas de piedra que nos da el lenguaje,
esos sueños de gelatina donde se pierde el delirio,
esos caballos estáticos con brida de insomnios y hocicos
de fúnebres hostias, y vacíos derramados en candiles de intemperie
y voces de lúgubre esperma.
Ignoro si tendremos un futuro con bocas suplicantes.
Ahora solo cosechamos la fuga y el paisaje totémico de las cobijas,
quizás una caricia bañada de ceniza y un pájaro impensable
en algún atrio donde los rituales están infestados de hospicio.
Por si acaso, pienso en el vuelo y en el ojo desbocado del sinfín.
.
Del libro: Precariedades, 2019
©André Cruchaga

DAVANT DEL BOSC

Imagen FB de Pere Bessó





DAVANT DEL BOSC




Davant de la geometria del bosc, la branca del temps i el seu vast
vimet de boira: la llum ací, amb el desig de salvar-se
de l’espessa pluja de la vida.
La ciutat ens ha perdut amb la seua nit de violents espills.
Només hi ha plenitud, ara, en el silenci ardent de l’ebriesa
i en aquells pins de núvols vells, en el brusc univers
de la brasa dels calcetins o en l’ull de llebre de la nuesa.
Tot camina en aquesta tristor infinita amb els seus colors destrenats.
Tot queda en la cicatriu d’aquest fred d’altiva dolor.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




FRENTE AL BOSQUE




Frente a la geometría del bosque, la rama del tiempo y su vasto
mimbre de niebla: la luz ahí, con el deseo de salvarse
de la espesa lluvia de la vida.
La ciudad nos ha perdido con su noche de violentos espejos.
Solo hay plenitud, ahora, en el silencio ardiente de la embriaguez
y en aquellos pinos de nubes viejas, en el brusco universo
del ascua de los calcetines o en el ojo de liebre de la desnudez.
Todo camina en esta tristeza infinita con sus colores destrenzados.
Todo queda en la cicatriz de este frío de altivo dolor.
.
Del libro: Precariedades, 2019
©André Cruchaga