martes, 12 de junio de 2018

TALL RODÓ DE LA VEU

Imagen FB de Pere Bessó





TALL RODÓ DE LA VEU




Com l’actor de tragèdies retallades, les flassades tardívoles damunt del pedestal dels somnis fracassats. (En alguna finestra reposen les tombes i les creus i una miqueta d’heura que ens mormola el camí pertorbat.)

En la nit groga de la gola supura el temps.

Ja abans, però, les paraules ens clavaren la seua ombra adusta. En el seu domini de soterrani, perdérem el tall rodó de les veus. Tot l’artifici fou sord, com una guitarra trista davall de la terra.

I, és clar, sempre ens fa mal el fluir de l’olfacte.

(Fou fàcil negar la boca del món i callar o ignorar els vaixells. Aquest joc, lentament, mossegà les il·lusions i ens dugué al dolor fins a trencar les ales del país, sense cap oblit possible.)


Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





ENTRECANTO DE LA VOZ




Como el actor de tragedias cercenadas, las tardías cobijas sobre el pedestal de los sueños fracasados. (En alguna ventana descansan las tumbas y las cruces y algún poquito de yedra que nos murmura el camino perturbado.)

En la noche amarilla de la garganta supura el tiempo.

Pero ya antes, las palabras nos clavaron su sombra adusta. En su dominio de sótano, perdimos el entrecanto de las voces. Todo el artificio fue sordo, como una guitarra triste debajo de la tierra.

Y claro, siempre nos duele el fluir del olfato.

(Fue fácil negar la boca del mundo y callar o ignorar los barcos. Ese juego, lentamente, mordió las ilusiones y nos condujo al dolor hasta romper las alas del país, sin ningún olvido posible.)

De “Poemas del descreimiento”, 2018.
© André Cruchaga

DOLCES FÚRIES

Imagen FB de Pere Bessó





DOLCES FÚRIES




Embriagat d’olis i dolces fúries, el corb totèmic, humit dels cementiris. Ací els buits obrint-se, com una boca de súpliques.

El puny de l’escalfred esdevé malaltís i inútil. Les heretgies comestibles, obrin fonògrafs de luxuriosos insectes.

Flueixen les esquerdes intemporals damunt de la carn.

Hi ha explosions en la foscor dolça de les aigües enfonsades de l’encanteri. Res no resulta estrany en la tortura de l’obrillandes, ni en el deliri cremat de les misèries. (Hi ha tantes maneres de besar una tomba i tantes altres maneres de divagar al voltant del sucre del coixí.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





DULCES FURIAS




Embriagado de aceites y dulces furias, el cuervo totémico, húmedo de los cementerios. Ahí los huecos abriéndose, como una boca de súplicas.

El puño del escalofrío se hace enfermizo e inútil. Las herejías comestibles, abren fonógrafos de lujuriosos insectos.

Fluyen las hendiduras intemporales sobre la carne.

Hay explosiones en la oscuridad dulce de las aguas hundidas del hechizo. Nada resulta extraño en la tortura del abrelatas, ni en el delirio quemado de las miserias. (Existen tantas maneras de besar una tumba y tantas otras formas de divagar sobre el azúcar de la almohada.)

De “Poemas del descreimiento”, 2018.
© André Cruchaga