viernes, 23 de noviembre de 2012

INSTANTÀNIES/INSTANTÁNEAS, TRADUCIDO AL CATALÁN POR EL POETA PERE BESSÓ

Imagen tomada de es.wikipedia.org




INSTANTÀNIES

                            

Per a Pere Bessó,
amic entranyable



I
En tot escarniment hi ha una veu audible: mai la urbanitat no deixà de ser un símbol, però no pas indult per a la desvetllada.



II
Hi ha dins dels calaixos de l’armari,
un record del vol que desperta el poeta:
és la cronologia d’aqueix vol que alimenta la faena,
el dia devorat pel temps.



III
Tot el desoït resumeix, al capdavall,
la claredat que pogué ser al tinter…

IV
Des de la finestra piula el rostre el seu conjur de buganvíl·lies.



V
Les criptes del somni sempre són certeses:
des de l’ombra consumada, la nit, les errades en minúscula de l’alfabet, la pluja expectant de l’espill.



VI                                                                                        
Se sent un tropell al lluny: resplendeix la pedrenyera del poema.  

VII
Vaig caminar darrere de la temeritat de l’alfabet. En acabant es tornà esquerp,
l’arracada a frec de pell dels besllums.



VIII
La tinta resumeix l’anatomia dels sentits: la inclemència
és només la sal confosa del florit de l’antítesi.
Cadascú s’avança a la seua mateixa mort, perquè existeix.

IX
Malgrat les escenes de l’espill, sempre resta alguna cosa al fosc:
potser per això hàgem de parlar d’abismes.

X
En la memòria, sempre hi ha un arca de Noé per a salvar-nos
del naufragi i una porta al pati de darrere.

XI
Deixe que la prudència alce la seua veu mitològica.



XII
En les andanes deambulen mocadors i aromes: jo escric
a estones cap a l’interior dels anys derruïts.

Baratària, 23.XI.2012

***   ***   ***


                           
INSTANTÁNEAS

                                                

Para Pere Bessó, amigo entrañable

I
En todo remedo hay una voz audible : nunca la urbanidad
dejó de ser un símbolo, mas no indulto para el desvelo.



II
Hay dentro de las gavetas del armario,
un recuerdo del vuelo que despierta al poeta:
es la cronología de ese vuelo que alimenta la faena,
el día devorado por el tiempo.



III
Todo lo desoído resume, a fin de cuentas,
la claridad que pudo ser en el tintero …



IV
Desde la ventana pía el rostro su conjuro de buganvilias.



V
Las criptas del sueño siempre son certidumbres:
desde la sombra consumada, la noche, las erratas en minúscula
del alfabeto, la lluvia expectante del espejo.



VI                                                                                        
Se oye un tropel a lo lejos: resplandece el pedernal del poema.  



VII
Caminé tras la temeridad del alfabeto. Luego se volvió huraño,
el arete a flor de piel de los destellos.



VIII
La tinta resume la anatomía de los sentidos: la inclemencia
es sólo la sal confundida del moho de la antítesis.
Cada quien se anticipa a su propia muerte porque existe.



IX
Pese a las escenas del espejo, siempre algo queda en lo oscuro:
quizás por eso debamos de hablar de abismos.



X
En la memoria, siempre hay un arca de Noé para salvarnos
del naufragio y una puerta en el traspatio.



XI
Dejo que la prudencia alce su voz mitológica.



XII
En los andenes deambulan pañuelos y aromas: yo a pausas,
escribo hacia el interior de los años derruidos.

Barataria, 23.XI.2012