Imagem FB de Peré Bessó
DEGOTEIG
TRANSHUMANT
Tot allò vell s’abstrau en les
pupil·les com un vell mocador en tanta absència, com una distància que titil·la
enmig de l’aigua, o un llit negat d’hivern. Els mesos semblen agulles en la
meua ceguesa, una finestra trencada amb la seua bellesa negra, un mur que sacsa
la seua estranya cal·ligrafia. A estones fa mal la rosa de ferro que es perd en
les grans urbs, el llavi tallat en el que té de sublim, la flor tombada en
l’abisme. (En l’ala rudimentària de les
meues ruïnes, malgrat d’aquella dolçor possible dels somnis transhumants.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
GOTEO TRASHUMANTE
Todo lo añejo se ensimisma en las
pupilas tal un viejo pañuelo en tanta ausencia, como una distancia que titila
en medio del agua, o un cauce anegado de invierno. Los meses parecen agujas en
mi ceguera, una ventana rota con su hermosura negra, un muro que sacude su
extraña caligrafía. A ratos duele la rosa de hierro que se pierde en las
grandes urbes, el labio sajado en lo que tiene de sublime, la flor tumbada en
el abismo. (En el ala rudimentaria de mis
ruinas, no obstante, aquella dulzura posible de los sueños trashumantes.)
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga
