jueves, 22 de mayo de 2014

VIATGE PÒSTUM

Imagen cogida de la red




VIATGE PÒSTUM



Que la llum afone la seua imatge en la meua làpida. Animada i alhora visible.
Més enllà de l’anònim i l’oblit, sóc ciutadà d’aquest país.
Posa una rosa sense baldes damunt de la meua creu, només un pètal cap a l’horitzó,
com tu un carrer que desafie el temps.
Que la set siga sempre la de l’au clarivident; la teua nuesa, fam
per als meus ulls, per a les meues mans, nahual de la meua arbreda.
—Tu també ets el camí en la meua foscor, la meua llum, molsa roja damunt
de la pedra, l’alba en els meus fantasmes cecs.
(La carn sempre aguaita els arrels dolents de l’alé, aqueix altre vol
que crema les carcanades: el pols com una llengua sacsada per persianes.
Ho dic ara davant de l’antesala de l’alba.)


“Viatge pòstum” [‘Viaje póstumo’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ




VIAJE PÓSTUMO



Que la luz hunda su imagen en mi lápida. Animada y visible al mismo tiempo.
Más allá de lo anónimo y el olvido, soy ciudadano de este país.
Pon una rosa sin aldabas sobre mi cruz, un pétalo tan solo hacia el horizonte,
como vos una calle que desafíe al tiempo.
Que la sed sea siempre la del ave clarividente; tu desnudez, hambre
para mis ojos, para mis manos, nahual de mi arboleda.
—Vos también sos el camino en mi oscuridad, mi luz, rojo musgo sobre
la piedra, el alba en mis fantasmas ciegos.
(La carne siempre atisba las dolientes raíces del aliento, ese otro vuelo
que quema las osamentas: el pulso como una lengua sacudida por persianas.
Lo digo ahora frente a la antesala del alba.)


Barataria, 21.IV.2014