miércoles, 25 de abril de 2018

DESPRÉS DE TOT

Imagen cogida del FB de Pere Bessó





DESPRÉS DE TOT




Després, només la mendicitat deambulant a la intempèrie. (Hi ha certa set per beure el crepuscle als inodors.)

Cert no-res en el parpelleig decadent de l’ànima.

Cert insomni que reviu el fred dels morts.

Veig en algun lloguet el masoquisme de la meua boca: percep els cadàvers irreparables i fins i tot el demà, després de llegir el present. Davant de l’inaccesible, el somni real als carrers.


(De vegades hi ha necessitat d’un torniquet per a deturar els esfínters. O aplaudir davant de la veu de nas de l’espill. O esternudar en la disfressa de la pell. O colmar els muscles amb un al·leluia de la mida de la certesa.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ



DESPUÉS DE TODO




Después, sólo la mendicidad deambulando en la intemperie. (Hay cierta sed por beber el crepúsculo en los inodoros.)

Cierta nada en el pestañeo decadente del alma.

Cierto insomnio que revive el frío de los muertos.
Veo en algún lugarcito, el masoquismo de mi boca: percibo los cadáveres irreparables y hasta el mañana, después de leer el hoy. Ante lo inaccesible, el sueño real en las calles.

(A veces hay necesidad de un torniquete para detener los esfínteres. O aplaudir frente a la gangosidad del espejo. O estornudar en el disfraz de la piel. O colmar los hombros con un aleluya del tamaño de la certidumbre.)

De “Poemas del descreimiento”, 2018.
© André Cruchaga