jueves, 22 de agosto de 2013

AURÈOLA

Imagen cogida de la red




AURÈOLA



Com un ocell a les temples, els noms inestroncables del temps.
Jo que no entenc de santitats, em persigne en l’asfíxia
de la profunditat. (Sense dubte puc compartir l’insomni amb tota
complicitat) la de hui i la de sempre: cada dent és voraç mentre
dorm, cada ull a la cruïlla que cohabita als metalls.
—De veres, no necessite aurèoles per a tantes despulles, ni santificar
parpelles i entranyes.
Poden els sentits deformats despertar en l’altra galta de demà?
Sovint la cullera de la misericòrdia no arriba fins al foc, això
és massa fuet per a la paret dels meus porus.
(Un dia mesuraré tots els nusos que lliguen la meua bogeria)…

“Aurèola” [‘Aureola’] d’André Cruchaga traduït al català per Pere Bessó




AUREOLA



Como un pájaro en las sienes, los nombres irrestañables del tiempo.
Yo que no entiendo de santidades, me persigno en la asfixia
de la profundidad. (Sin duda puedo compartir el insomnio con toda
complicidad) la de hoy y la de siempre: cada diente es rapaz mientras
duermo, cada ojo en la encrucijada que cohabita en los metales.
—De cierto, no necesito aureolas para tantos despojos, ni santificar
párpados y entrañas.
¿Pueden los sentidos deformados despertar en la otra mejilla de mañana?
A menudo la cuchara de la misericordia no llega hasta el fuego, esto
es demasiado látigo para la pared de mis poros.
(Un día mediré todos los nudos que amarran mi locura)…

Barataria, 16.VIII.2013