lunes, 8 de julio de 2013

JARDINS BUITS

Imagen cogida del FB de Smaranda Manoiu Comanescu





JARDINS BUITS





L’altra realitat és la que s’amaga davall de l’asfalt. La mateixa
mirada tosca de les revelacions: pot fer-nos mal encara l’ull
del sinistre, els números senars de l’auguri dolent?
—Sent escalfreds en haver conegut l’altra cara de la perversitat;
Al voltant de quines altres ànimes pulul·la el verí, la invenció díscola
de les hamaques, el joc de daus de serp sinuosa.
(El subterrani en ella, l’ona que s’endinsa i corca l’alé, desigs
petrificats d’errades, jardí d’escorxada idolatria.)

—Per cert, en la set adusta, siguí el cap de turc dels seus dies urgents. 
Siguí un nom enmig dels falsos ardiments; aquell batec,
fals estupor de camins putrefactes.
Ja hi ha prou, —diguí un dia qualsevol— de llevar les teranyines
i purgar aqueix hivern d’egocentrismes, la bava, l’esca i el rot.

"Jardins buits" ['Jardines vacíos'] d'André Cruchaga traduït al català per Pere Bessó





JARDINES VACÍOS





La otra realidad es la que se oculta debajo del asfalto. La misma
mirada tosca de las revelaciones: ¿puede hacernos daño todavía el ojo
de lo siniestro, los números impares del mal agüero?
—Me da escalofrío haber conocido la otra cara de la perversidad;
alrededor de qué otras almas pulula el veneno, la invención díscola
de las hamacas, el juego de dados de serpiente sinuosa.
(Lo subterráneo en ella, la ola que se adentra y corroe el aliento, deseos
petrificados de erratas, jardín de desollada idolatría.)
—Por cierto, en la sed adusta, fui el chivo expiatorio de sus días urgentes. 
Fui un nombre en medio de los falsos ardimientos; aquel latido,
falso estupor de caminos putrefactos.
Ya es suficiente, —dije un día de tantos— de quitar las telarañas
y purgar ese invierno de egocentrismos, la baba, la yesca y el eructo.

Barataria, 30.VI.2013