martes, 1 de mayo de 2018

PETICIÓ

Imagen cogida del FB de Pere Bessó






PETICIÓ




Deixa’m ací al costat del crit de la meua mort. (Em farte del nostre temps i de laseudomoral dels xàfecs de decència en les vitrines, del mal d’ull utilitari i de les fanfàrries de l’olfacte.)

—Jo no puc negar la febre de les meues crispacions, ni la perversitat de la misèria quan colpeix la butxaca. Ni aquest mos grotesc que em dóna el desdeny.

Deixa’m consolar enmig del foc el buit de les meues palpebres.

Al firmament jau l’ocell dels somnis. O la tempesta mossegant els dits del crepuscle.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït del romanés al català per PERE BESSÓ



PETICIÓN




Déjame aquí junto al grito de mi muerte. (Me harto de nuestro tiempo y de la seudomoral de los chubascos de decencia en las vitrinas, del mal de ojo utilitario y de las fanfarrias del olfato.)

—Yo no puedo negar la fiebre de mis crispaciones, ni la perversidad de la miseria cuando golpea el bolsillo. Ni esta grotesca mordida que me da el desdén.

Déjame consolar entre el fuego, el vacío de mis párpados.

En el firmamento yace el pájaro de los sueños. O la tormenta mordiendo los dedos del crepúsculo.

De “Poemas del descreimiento”, 2018.
© André Cruchaga