miércoles, 2 de septiembre de 2020

PARADÍS PERDUT │ PARAÍSO PERDIDO

Imagen Fb de Pere Bessó






PARADÍS PERDUT




Canvia la pell davall de la flassada de tinta dels diaris. Una gota de fred es precipita damunt dels espills, les línies de pluja fan de les ulleres, una capçana de buits grisos. Res de nou, ara, davant de les parpelles, llevat del lleu sutge que es desprèn dels pensaments, el paradís que s’acaba en el remot. (Érem fulgor viu en la tendra pell que ens parlava del mar; en acabant, fórem adust coàgul en la mosca dement de les confabulacions. A la fi, mai més no trobàrem el retorn.)
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




PARAÍSO PERDIDO




Cambia la piel debajo de la cobija de tinta de los periódicos. Una gota de frío se precipita sobre los espejos, las líneas de lluvia hacen de las ojeras, un yagual de vacíos grises. Nada nuevo, ahora, frente a los párpados, salvo el leve hollín que se desprende de los pensamientos, el paraíso que se acaba en lo remoto. (Éramos fulgor vivo en la tierna piel que nos hablaba del mar; luego, fuimos adusto coágulo en la mosca demente de las confabulaciones. Al cabo, nunca más encontramos el retorno.)
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga