jueves, 11 de junio de 2020

BREU HISTÒRIA

Imagen FB de Pere Bessó






BREU HISTÒRIA




Al regreso las sendas todas eran sombrías...
Manuel Magallanes Moure




De vegades un desperta després de caminar els tortuosos passadissos de la son: mai no se sap si és veritat o mentida l’abraçada, la flassada d’hivern de les paraules sobre la pell, o només és caliu la nostàlgia que persisteix en la finestra. Tot el que tinguérem fou soledat i soroll incessant com una malaltia prolongada. D’aquelles rares estacions que ens albergaven en la matinada, només aquest ventet d’ocell dessagnat. (Davant del suc trencat de l’alè, un plugim d’ecos que s’esvaeix en la nit baldada dels ulls. Un somnífer per tal d’apagar l’exasperació.)
.
Poema d'ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




BREVE HISTORIA




Al regreso las sendas todas eran sombrías...
Manuel Magallanes Moure




A veces uno despierta después de caminar los tortuosos pasillos del sueño: nunca se sabe si es verdad o mentira el abrazo, la cobija de invierno de las palabras sobre la piel, o solo es rescoldo la nostalgia que persiste en la ventana. Cuanto tuvimos fue soledad y ruido incesante como una enfermedad prolongada. De aquellas raras estaciones que nos albergaban en la madrugada, solo ese vientecillo de pájaro desangrado. (Ante el zumo quebrado del aliento, una llovizna de ecos que se desvanece en la noche tullida de los ojos. Un somnífero para apagar la exasperación.)
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga