Imagen FB de Pere Bessó
BREU
HISTÒRIA
Al regreso las sendas
todas eran sombrías...
Manuel Magallanes Moure
De vegades un
desperta després de caminar els tortuosos passadissos de la son: mai no se sap
si és veritat o mentida l’abraçada, la flassada d’hivern de les paraules sobre
la pell, o només és caliu la nostàlgia que persisteix en la finestra. Tot el
que tinguérem fou soledat i soroll incessant com una malaltia prolongada.
D’aquelles rares estacions que ens albergaven en la matinada, només aquest
ventet d’ocell dessagnat. (Davant del suc
trencat de l’alè, un plugim d’ecos que s’esvaeix en la nit baldada dels ulls.
Un somnífer per tal d’apagar l’exasperació.)
.
Poema d'ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE
BESSÓ
BREVE
HISTORIA
Al regreso las sendas
todas eran sombrías...
Manuel Magallanes Moure
A veces uno
despierta después de caminar los tortuosos pasillos del sueño: nunca se sabe si
es verdad o mentira el abrazo, la cobija de invierno de las palabras sobre la
piel, o solo es rescoldo la nostalgia que persiste en la ventana. Cuanto
tuvimos fue soledad y ruido incesante como una enfermedad prolongada. De
aquellas raras estaciones que nos albergaban en la madrugada, solo ese
vientecillo de pájaro desangrado. (Ante
el zumo quebrado del aliento, una llovizna de ecos que se desvanece en la noche
tullida de los ojos. Un somnífero para apagar la exasperación.)
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga