lunes, 21 de marzo de 2022

T’ASSEUS A LA VORA DEL LLIT │ TE SIENTAS AL BORDE DE LA CAMA

 

Imagen Pinterest


T’ASSEUS A LA VORA DEL LLIT

 

 

helado como el espejo en que contemplas la huida de los colibríes de tu mirar

Benjamin Péret

 

 

T’asseus a la vora del llit a mirar els ocells gelats

que es creuen als teu ulls, al Nen d’Atocha, al Sagrat Cor

de Jesús i vols tocar aquest carrusel d’imatges que dansen

a l’espill, i rius dins d’aquest estany i sents

que les sabates no arriben per a tots els dies, ni el ros que cau

es pot guardar en aquests armaris de paret on es preserven

tantes galindaines: dents d’all i fulles de guayabo i romaní.

(En càmera lenta Over the Hills and Far Away de Led Zeppelin).

Vols extraure de l’espill la llum, l’opressió dels atordiments,

el mea culpa de les cegueses de l’univers, i així t’inclines

en una confessió commovedora, penses en els taxis o l’Uber

per fugir d’aquestes soledats que propicia el fred,

penses en el ferment tràgic dels ulls, en les paraules fosques

de la mitjanit. En el llarg pretèrit de la tristesa.

Sents una set ombrívola i se t’asseca la saliva: hi ha aquaris, ací,

mudant els pretèrits, potser resistint-se a l’irremeiable.

Fuges, però sobrevius com ho faria un nàufrag.

Als passadissos de la teua ment, ja només veus fantasmes, animalies rares,

i mans ateixugades volent obrir les persianes de la penombra.

.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA treaduït en català per PERE BESSÓ

.

.

TE SIENTAS AL BORDE DE LA CAMA

 

 

helado como el espejo en que contemplas la huida de los colibríes de tu mirar

Benjamin Péret

 

 

Te sientas al borde de la cama a mirar los pájaros helados

que se cruzan en tus ojos, al Niño de Atocha, al Sagrado Corazón

de Jesús y quieres tocar ese carrusel de imágenes que danzan

en el espejo, y ríes dentro de ese estanque y sientes

que los zapatos no alzan para todos los días, ni el rocío que cae

se puede guardar en esas alacenas donde se preservan

tantas chucherías: dientes de ajo y hojas de guayabo y romero.

(En cámara lenta Over the Hills and Far Away de Led Zeppelin).

Quieres extraer del espejo la luz, la opresión de los aturdimientos,

el mea culpa de las cegueras del universo, y así te inclinas

en una confesión conmovedora, piensas en los taxis o el Uber

para huir de esas soledades que propicia el frío,

piensas en el fermento trágico de los ojos, en las palabras oscuras

de la medianoche. En el largo pretérito de la tristeza.

Sientes una sed sombría y se te seca la saliva: hay acuarios, ahí,

mutando los pretéritos, quizás resistiéndose a lo irremediable.

Huyes, pero sobrevives como lo haría un náufrago.

En los pasillos de tu mente, ya solo ves fantasmas, bichos raros,

y manos agobiadas queriendo abrir las persianas de la penumbra.

.

De: Como quien pide luz o pide agua, 2021.2022

©André Cruchaga