martes, 17 de agosto de 2021

CONFÍ DEL SOBRESALT │ CONFÍN DEL SOBRESALTO

 

Imagen Pinterest



CONFÍ DEL SOBRESALT

 

 

La noche, la noche, de nuevo la noche

Ahora quisiera ser un junco de los lagos

Ahmet Hashim

 

 

Després del confí del sobresalt de la nit, l’escriptura del somni registra la seua nuesa fatal: un grapat d’escalfreds s’obri en la humitat inútil del camí, en la brasa d’un aigual de fonògrafs, o en aquestes velles ulleres d’un calendari abominable. Tot discorre com un animal entre la malesa, un laberint de pesta en l’escriptura, sense correccions per a obstruir la gola, o el tile de la inclemència que s’endinsa en la memòria. De vegades veces és esquerp el tros de música que se sent en les venes després de discórrer el Gòlgota de sang. Veig passar la nit, mentre faig inventari en la meua gàbia: en aquest punt, admet la pèrdua de la tempesta i el seu alè de jute.

.

. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

.

 

CONFÍN DEL SOBRESALTO

 

 

La noche, la noche, de nuevo la noche

Ahora quisiera ser un junco de los lagos

Ahmet Hashim

 

 

Tras el confín del sobresalto de la noche, la escritura del sueño registra su desnudez fatal: un puñado de escalofríos se abre en la humedad inútil del camino, en la brasa de un aguacero de fonógrafos, o en esas viejas ojeras de un calendario abominable. Todo discurre como un animal entre la maleza, un laberinto de peste en la escritura, sin correcciones para obstruir la garganta, o el tile de la inclemencia que se adentra en la memoria. A veces es huraño el pedazo de música que se oye en las venas tras discurrir el Gólgota de sangre. Veo pasar la noche mientras hago inventario en mi jaula: en este punto, admito el extravío de la tormenta y su aliento de yute.

.

De ‘Camino disperso’, 2021

©André Cruchaga